Més enllà de vots o escons

Falten 52 dies per al 27 de setembre, només en fa quatre que el president Artur Mas va signar el decret de convocatòria d'unes eleccions cabdals per al nostre país i ja estem caient en una de les moltes trampes que ens paren i pararan tots aquells – molts fora de Catalunya i no tants dins– que volen evitar de totes totes que els comicis es llegeixin en clau plebiscitària. No ens podem distreure en discutir quants escons o vots són el mínim necessari per tirar endavant les aspiracions per a un estat propi, ara el que cal és treballar perquè les candidatures independentistes, Junt pel Sí i les CUP, aconsegueixin el màxim de vots i escons possibles. No és el moment que aquells que viatgen al mateix tren, encara que en vagons diferents, entrin en la discussió de quina és la xifra clau per tirar endavant les aspiracions nacionals del país. No es pot fer d'aquesta qüestió un espectacle que esperen amb candeletes aquells que s'agafen a qualsevol discrepància, per petita que sigui, per magnificar-la i posar en dubte la consistència –i conveniència– d'un procés que ha agafat força fa mesos però que no és, precisament, flor d'estiu. Digui'm innocent, que ho sóc, però ara el que ens ha de preocupar, més enllà de vots i escons, és aconseguir la majoria més àmplia possible i treballar en aquesta direcció sense distreure'ns a fixar xifres clau. Si fins ara una majoria absoluta era suficient per mantenir l'statu quo, per mantenir la dependència, també ho hauria de ser per avançar cap a la independència. I si aquesta majoria absoluta supera els 68 escons millor, i si s'aconsegueixen més del 50, del 55% dels vots, millor. No hi ha manera més democràtica i pacífica que manifestar-se a través de les urnes, i assolir una majoria més que absoluta serà la millor manera de no deixar cap dubte de quin futur volem. És per aconseguir la majoria més àmplia possible que ara cal treballar més que mai. No val a badar.