Això no va de reformes

Anant de Doñana a Ribadumia, Mariano Rajoy va fer escala divendres a Marivent per treure's un conill del barret de copa i va deixar la porta oberta a una reforma de la Constitució la pròxima legislatura. D'aquesta manera el president espanyol, dos mesos abans del 27-S i quatre abans de les eleccions espanyoles, pretén capitalitzar l'agenda política d'un agost atípic amb un anunci fet en clau electoral per acontentar la seva parròquia. Perquè aquesta reforma de la qual tant s'omplen ara la boca el president espanyol i alguns dels seus barons, tindria com a base, segons va dir, el document aprovat el 2006 pel Consell d'Estat. Un text encarregat per Rodríguez Zapatero que va tenir el vot particular en contra de José María Aznar i que el que planteja és delimitar les competències de les comunitats autònomes i donar més poder legislatiu al Senat. Aquesta és la idea que té el PP de per on ha d'anar la reforma de la carta magna, una idea a anys llum de la que proposa el PSOE, que és d'avançar cap a un estat federal. I d'aquí al procés constituent que planteja Podem, tot un abisme. Vaja, que no es veu prou clara una majoria per poder tirar endavant una reforma del sacrosant text constitucional.

A les Espanyes també estan en precampanya i al PP li ha convingut obrir el meló constituent. Aquí això de reformar una Constitució que han brandat de totes les maneres possibles tant populars com socialistes per dinamitar les aspiracions del nostre país, començant per l'Estatut, ara per ara no ens ha de preocupar. Ens trobem en un altre moment, en una altra pantalla, que diuen alguns, i no podem entretenir-nos ni distreure'ns amb aquesta iniciativa que ara recupera el líder popular. Avui dia aspirem no a reformar la carta magna aprovada el 1978, sinó a dotar-nos d'una de pròpia. És això el que ara ens ocupa.