La cantarella habitual

Dirigents catalans del PP acusen “Convergència
i els proconvergents” de criticar la reforma constitucional que han insinuat el ministre de Justícia i el president del govern de l'Estat “sense conèixer-ne
els detalls”. Expliquen, aquests senyors, que es tracta
de “la cantarella victimista habitual”. Les víctimes solen practicar el victimisme i els agressors, la cara dura. Coneixent-ne el fabricant, quin tergal se'n pot esperar? Fa només quatre dies ells mateixos proclamaven que els pressupostos de l'Estat del 2016 “afavorien” Catalunya. Llavors els que hi discrepaven –com ara els consellers Vila i Mas-Colell– també podien ser acusats de “victimistes”. No ha calgut que passi gaire temps per donar-los la raó. No ha estat precisament la premsa catalana la que ha publicat que “l'aportació als centres culturals de Madrid creix deu vegades més que la de Catalunya”. Els quatre principals centres de la capital de l'Estat rebran el 2016 més de 97 milions d'euros en aportació directa del Ministeri de Cultura, amb un increment de 4,9 milions respecte al 2015. A Barcelona, les grans institucions culturals en rebran un total d'11,5, amb un increment total de mig milió d'euros. La propina. Això ja és habitual. No se n'hauria d'espantar ningú. També és habitual que els mateixos deshonrats que perpetren aquesta política acusen els altres de victimistes que no es cansen de repetir la mateixa cantarella. La cantarella de les balances. La del rei del castell a la muntanya, senyors agressors.