Punts forts i punts dèbils

El moviment independentista enfila cap a un punt culminant per a la consecució d'un estat català com ho serà el 27-S.
I davant d'aquestes històriques eleccions podem detectar ja fortaleses i debilitats del moviment sobiranista. En els punts forts hi trobaríem la clara tendència ascendent que ha recuperat el sobiranisme després d'uns temps de to baix. Només la cruenta i antidemocràtica reacció del PP, PSC i Ciutadans advertint que ni la majoria més majoritària donarà dret als catalans a iniciar un procés constituent ja indica que el sí avança amb força. També comencen a circular dades i alguns partits disposen d'enquestes que situarien Junts pel Sí per sobre dels 60 diputats i creixent i només faltaria saber quin és el creixement de la CUP, que hi serà segur però cal veure en quina dimensió. Catalunya Sí que es Pot i Ciutadans es disputarien el segon lloc però amb menys d'una tercera part de diputats que Junts pel Sí. I PP, PSC i UDC s'estavellarien amb uns resultats desastrosos. Enquestes són enquestes, però la tendència es va marcant. Junts pel Sí ha aconseguit doncs, per molt que es negui, ubicar els comicis en el terreny plebiscitari.

Ara bé, l'independentisme ha de tenir present també les febleses. I la principal,
al meu entendre, és que la diversitat que la forma pot generar conflicte el 28-S sobre el ritme i objectius del procés. Per això seria convenient que, tots els integrants de Junts pel Sí i la CUP explicitin el compromís d'implementar sense dilació el mandat popular en cas de victòria. I això vol dir tirar endavant la constitució del nou estat català, plantar cara conjuntament davant la reacció de l'Estat, desobeir les instàncies espanyoles que frenin el procés i rebutjar qualsevol tipus de proposta de tercera via que reconegui els drets nacionals de Catalunya però no els faci efectius amb un referèndum clar i explícit sobre la independència. Aquests haurien de ser uns compromisos indefugibles per tots els independentistes de cara al 27-S.