Guerra bruta

M'assabento a través de la meritòria Català sempre, recollint articles de prestigiosos periodistes, que la manifestació de l'11 de Setembre està posant molts nerviosos els responsables polítics d'Espanya que pensen esvalotar la manifestació i fins i tot aconseguir algun crim, per tal de ficar Catalunya en el terreny del terrorisme. Això és producte de ments malaltes, i em repugna pensar que puguin ser els mateixos que parlen de legalitat mentre culpabilitzen Artur Mas, quan és obvi que el moviment independentista ve de baix a dalt: del poble.

Penso que en veurem de molt grosses i que hem de mantenir la serenitat, tant si uns infiltrats ens ataquen com si no. A la guerra bruta només se la pot respondre amb el cap molt clar i una organització impecable. També he llegit una carta d'Iñaki Anasagasti, dirigent del Partit Nacionalista Basc, en què fa un breu resum de totes les mentides, robatoris, usurpacions i vexacions a què ha estat sotmès el poble català, i ho fa xifres en mà. Tant se val si em diuen victimista, perquè quan algú no té res a argumentar el que fa és insultar. Hi afegiria, a la llista d'Anasagasti, la darrera humiliació: en cultura, Madrid rep 10 vegades més pressupost que Barcelona. Després resulta que el turismo español els reporta generosos cabdals. No volem ser una colònia. No volem que es befin de les nostres lleis, dels nostres propòsits i de la nostra llengua. No volem més franquisme, que ja n'hi ha prou d'Una, Grande y Libre, quan no és cap de les tres coses. Civilitzats, ens manifestarem, i civilitzats, votarem. I que no es preocupin pel futur: a Catalunya no hi sobra ningú ni serem bel·ligerants amb el poble espanyol (tot el contrari). Pel que fa a l'economia, un economista tan poc sospitós de ser independentista com Joan Sardà ja va dir, en una entrevista de Baltasar Porcel: “Que si és possible la independència? Home, si Andorra és independent com no podria ser-ho Catalunya?” Elemental, oi?