El bé i el mal

Els sistemes legals són normes arbitràries que les societats adopten per preveure unes conseqüències negatives per a tota mena de comportaments que aquestes societats intenten eliminar. Són, en aquest sentit, tan arbitraris com els sistemes morals. I, per tant, no tenen res a veure amb el bé i el mal absoluts. Com bé sabem en una societat encara sociològicament catòlica, els sistemes del bé i del mal es fan servir per manipular psicològicament els sentiments i, per tant, el comportament de la gent. I acabem confonent massa vegades el bé i el mal amb els codis legals. Que decidim no complir una llei o una norma, assumint que això té conseqüències, no vol dir que actuem bé o malament. Vol dir que incomplim una llei. El criteri moral queda a decisió de cadascú. Per tant, la identificació de codis legals amb sistemes de bé i mal, fa de les lleis autèntics instruments de control emocional. I això és, al meu parer, el que fa la Constitució espanyola. O, millor, el que fa el PP, però també la resta de partits espanyols, amb la Constitució. Així, el patriotisme constitucional que es va inventar José María Aznar és el bé i tota la resta és el mal. I Mariano Rajoy segueix amb el mateix discurs a voltes amb la independència de Catalunya. La unitat d'Espanya és el bé. La independència és el mal. A mi em sembla evident que no és així. I també em sembla evident que tampoc no és a l'inrevés. Tampoc la independència és el bé i l'unionisme és el mal. Ens equivocarem si ho plantegem així i volem donar carnets de bon i mal català.

Cap govern no pot ser democràtic si tracta de reglamentar o manipular l'estat emocional de la seva població. I no crec que la Constitució espanyola doni poders als governants per intentar controlar les emocions dels seus ciutadans a base de discursos de la por, per molt article 155 que hi hagi. En canvi, la Constitució sí que parla de la dignitat, la integritat moral i la llibertat ideològica.