Lonely Barcelona

El passeig de Gràcia és el paradís de les bermudes i les sandàlies de velcro. Les cues de la Sagrada Família conviden a l'exili del veïnat mentre riuades d'estrangers untats de protecció solar s'enfilen pels carrers de Vallcarca a la conquesta del parc Güell. ¿Però quants d'aquests turistes marxaran de Barcelona amb alguna idea del que és Catalunya? ¿I del procés? ¿I si en comptes d'endur-se el clauer d'una flamenca el compressin de l'estelada? Les Rambles bullen a la mateixa temperatura que es couen les paelles precuinades que se serveixen a les terrasses. Potser alguns dels turistes que omplen els restaurants del centre a quarts d'una del migdia voldran saber més de Barcelona, fora del Gaudí omnipresent, les braves, les tapes, l'allioli i olé. La Lonely Planet, la mare mundial de les guies turístiques, introdueix un incís sobre el procés en l'última versió anglesa del llibre de Barcelona, del novembre del 2014. En un grapat de ratlles a l'apartat d'història ve a dir que la crisi, les mesures d'austeritat i l'atur, a més de la càrrega fiscal, han fet créixer el moviment independentista, i deixa en suspens la resolució del conflicte: el referèndum previst pel novembre passat va ser prohibit per l'Estat espanyol. En el calendari anual destaca la Diada i inclou un diccionari de català de supervivència. El Born Centre Cultural figura al seu web entre els millors 18 llocs gratuïts a visitar: diu que és el “bressol” de l'independentisme. Fa deu anys ridiculitzaven Josep-Lluís Carod-Rovira, però sembla que les coses han canviat. Més. En l'univers infinit i en expansió dels turistes a internet, hi ha un fil de Trip Advisor en què viatgers insurrectes recomanen el Museu d'Història de Catalunya per entendre per què hi ha tantes banderes als balcons. Que tremolin els ambaixadors. La diplomàcia de xancleta s'obre pas, inexorablement.