L'embut de la UEFA

Pel que diuen, pagats, els seus directius, el Barça ha aprofitat el partit de Tbilisi per “continuar negociant” amb la UEFA per la sanció que tan digníssima entitat va perpetrar contra l'exhibició de banderes estelades a la final de la Champions. Una sanció induïda pel vicepresident Ángel María Villar, que és president de la Federació Espanyola de Futbol i, encara que bilbaí, patriota espanyol inquiet. El Barça va acceptar la multa, la va pagar i es va resignar a marcar un precedent perillós. Senzillament, perquè el club té raó. Si la UEFA no accepta “manifestacions polítiques” als estadis, també hauria de sancionar les exhibicions de banderes dels Estats amb conflictes nacionals. Senzillament perquè també són “manifestacions polítiques”. De signe oposat. Tan legítim és sentir-se espanyol i anar a un partit entre el Barça i el Reial Madrid amb una bandera espanyola com sentir-se català i anar-hi amb una estelada. Totes dues són de curs sentimental, perquè totes dues poden expressar anhels decents dins un debat democràtic. Totes les aficions del món porten ensenyes “nacionals” en les finals d'equips que representen ciutats. I no passa res, sempre que es respectin les regles de convivència, com va ser el cas de la final de la Champions. El Barça continua dient que espera “una solució consensuada”. Amb qui? Amb Ángel María Villar? Angelets. Per cert, a Tbilisi també hi havia estelades, encara que la majoria dels assistents fossin georgians. I alguna bandera espanyola. I no va passar res.