L'emperador demana perdó
Setanta anys ha esperat l'emperador del Japó, Akihito, per demanar perdó davant del Japó i del món. En la cerimònia commemorativa pels morts de la Segona Guerra Mundial i de pregària per la pau a Tòquio, el dissabte passat dia 15, i contra el que era habitual en ell, l'emperador pronuncià per primer cop paraules de “profund remordiment”. “Reto el meu sincer homenatge –afegí– a tots aquells que van perdre la vida en la guerra, tant en els camps de batalla com en altres llocs, i reso per la pau mundial i pel continu desenvolupament del nostre país.” El Japó va provocar la mort d'uns 25 milions de persones.
La rellevància del gest de l'emperador Akihito s'ha de valorar en el marc del debat parlamentari que viu el Japó, conduït pel partit conservador del primer ministre Shinzo Abe, que està promovent el rearmament del país. Abe, en una al·locució anterior, fou molt més ambigu en les seves expressions de condol per les víctimes. D'altra banda, els països més afectats per la guerra i l'ocupació no consideren que el Japó hagi reconegut suficientment els estralls ni reparat els danys. De fet, segons l'Institut Pew, a Corea del Sud i a Xina només un 1% i un 4%, respectivament, els consideren suficients. I més de la meitat, a Filipines, Indonèsia, Malàisia i Austràlia.
Aquest mes d'agost ha estat propici per a la memòria i la reflexió universal sobre la barbàrie humana de la guerra. I especialment de la barbàrie letal que inaugurà la primera bomba atòmica, la Little Boy, llançada per ordre de Truman el 6 d'agost sobre Hiroshima. Cap mitjà de comunicació al món no ha deixat de fer referència al que ha representat per a la humanitat sense excepció aquella decisió única. La decisió militar que sincronitzava totes les tribus i cultures. La decisió política que feia contemporanis tots els éssers vius del planeta. Abans, els bombardejos havien sembrat la destrucció a Europa. Però Hiroshima era el judici final... 140.000 morts!
I llavors arribà la segona. Tres dies després, el 9 d'agost, els generals van donar via lliure al següent objectiu: la ciutat de Kokura. Avui, “la sort de Kokura” és tot un axioma al Japó. La ciutat s'aixecà coberta de boira i els generals volien cel radiant per veure els efectes de la Fat Man. I l'enviaren al segon objectiu previst, Nagasaki. 70.000 morts! Mentre, aeroplans EUA llançaven milions de fulls volants sobre el Japó prometent més bombes si no capitulaven.
Sembla inútil ara, a més d'immoral, especular sobre l'eficàcia de les dues bombes per posar fi a la guerra. El debat realment útil i urgent que suscita la commemoració és la causa del desarmament nuclear total en la línia del Compromís d'Àustria, signada per 44 estats, que reclamen un tractat internacional de prohibició i eliminació de les armes nuclears, seguint la pauta de la prohibició de les armes biològiques i químiques.
Un artista japonès, Isao Hashimoto, ha realitzat un mapa interactiu, disponible a YouTube, de les 2.053 explosions nuclears realitzades entre 1945 i 1998. No calen paraules ni arguments. Només el silenci i les explosions il·luminen l'evidència de la catàstrofe a què ens aboquen els diversos imperis amb la seva capacitat de destrucció. Si l'emperador Akihito, que no ha tirat mai cap bomba nuclear, demana perdó, què no haurien de fer tots els aprenents d'emperador que han torturat la Terra amb milers de bombes i que encara guarden 16.000 caps nuclears als seus arsenals?
