La mort de l'ànima

Un amic em va escriure un missatge dient-me que m'he equivocat amb aquesta sèrie d'ombres perquè era més conceptual i més emocionant comentar un sol llibre. Penso que potser m'he equivocat en no dedicar-les quasi completament a La senyora Dalloway. I qui viu amb mi em recorda que, de fet, va dir-me que les 200 pàgines de la novel·la de Virginia Woolf donaven per molt, que cada personatge (a vegades amb poques frases resta esbossada, si no s'hi revela, tota una vida) convida a escriure'n, que constantment hi ha pensaments que n'inspiren sobre l'experiència de viure. Té raó. Cada cop que la rellegeixo me n'adono més de la grandesa d'aquesta novel·la que, és clar, té a veure amb la forma, amb l'estil. Cada cop que tanco el llibre repeteixo quina escriptora més bona és Virginia Woolf. I quina traductora més bona és Dolors Udina.

Ara penso en Peter Walsh, que ha tornat de l'Índia enamorat d'una dona, però que després de visitar Clarissa Dalloway, de qui va enamorar-se quan era jove, encara reviu una ferida. “La Clarissa em va rebutjar”, pensa Peter Walsh sentint-se buit: “Com un núvol que travessa el sol, així cau el silenci sobre Londres, i sobre l'esperit. L'esforç cessa. El temps espetega en el pal major. Aquí ens aturem; aquí ens quedem. Només l'esquelet rígid de l'hàbit sosté l'estructura humana. Dins la qual no hi ha res, es deia en Peter Walsh, sentint-se xuclat, totalment buit per dins.” Peter Walsh, que passeja per Londres, sentint com les campanades del Big Ben marquen el pas de les hores, i segueix una noia fins que fica una clau al pany d'una porta i desapareix. Peter Walsh, que, seient al costat d'una mainadera en un banc de Regen'ts Park, es posa a roncar i es desperta de sobte dient-se a si mateix: “La mort de l'ànima!” L'ànima que, va recordar Peter Walsh, havia mort era la de la Clarissa, quan, de jove, va reaccionar de manera dura, arrogant i puritana en saber que un home s'havia casat amb la seva minyona, que abans havia tingut un fill. Quantes ànimes han mort jutjant amb una moral severa els altres, sobretot tantes dones.