La pèrdua del sentit de la proporció

M'adono que en aquesta relectura de La senyora Dalloway m'atrapa el turmentat Septimus Warren Smith. Em colpeix aquest personatge que va tornar d'un món de morts, la guerra, sense poder reintegrar-se en el món dels vius. Septimus sent la veu dels morts en “el xiscle d'un ratolí o en el fru-fru d'una cortina”. Creu que ha comès un crim atroç i que ha estat condemnat a mort per la naturalesa humana. Però no recorda quin crim, no sap dir què és. El doctor Holmes, que tant el pertorba, diu que no li passa res. Però Sir William Bradshaw sentencia que Septimus és un malalt que ha de fer repòs en “una residència meravellosa en un indret del camp”. Rezia li pregunta si Septimus està boig. Però el doctor Bradshaw no parla de bogeria. No, ell parla de la pèrdua del sentit de la proporció. I del fet que, qui ha perdut aquest sentit que reconeix com un art difícil, ha de viure reclòs. Pel seu bé, és clar, sempre pel bé del malalt. El doctor Bradshaw, però, també treballa per l'ordre social. Perquè sigui possible recuperar el sentit de la proporció, creu en l'afecte de la família, l'honor i el coratge. N'és un decidit defensor. Però si aquests arguments fallen, té un altre recurs: “El suport de la policia i el bé públic, que, feia notar amb tota calma, s'ocuparia que aquests impulsos antisocials, alimentats sobretot per la manca de sang bona, quedessin sota control.” Impulsos antisocials, manca de sang bona, sota control.

“Nus, indefensos, exhausts i mancats d'amics, els malalts sofrien l'empremta de la voluntat de Sir William. S'abatia sobre ells; els devorava. Els tancava”, també va escriure Virginia Woolf, que va tenir experiència d'allò que el doctor Bradshaw anomena “pèrdua del sentit de la proporció”. I és així com en aquest passatge de La senyora Dalloway m'ha semblat que l'escriptora va anticipar-se a l'antipsiquiatria i, comprimint-les, a les consideracions de Foucault sobre el confinament del boig (i la concepció de la salut mental) com a una forma de control social que expulsa aquells que han traspassat els límits de la raó.