La derrota de l'independentisme

El candidat a la presidència de la Generalitat pel Partit Popular va cridar ahir a sometent. Xavier García Albiol va sentenciar que el 72% de participació “frenarà l'independentisme” el dia 27 de setembre. Paraula dels déus. Lloat sigui vés a saber qui. L'especulació, perquè no és més que especulació, de García Albiol té uns ferms antecedents. Durant anys i panys els dirigents del PSC van adjudicar els seus magres resultats en les eleccions al Parlament a l'abstenció dels seus electors. Concentrats, sobretot, a l'àrea metropolitana de Barcelona, tots aquests votants es quedaven a casa quan es tractava de decidir els diputats del Parlament de Catalunya i, per contra, acudien com un sol home a urnes en les eleccions dites “generals” o a les municipals. Estudis, tesis i tesines van intentar trobar l'explicació a la conducta i el misteri. No se'n van acabar de sortir. Però, quan la participació va ser alta, com va ser el cas de les darreres eleccions al Parlament, en què va superar el 68%, els resultats no van donar la raó als socialistes. Convergència i Unió i Esquerra Republicana les van guanyar amb uns resultats contundents i còmodes. Còmodes per a les dues opcions sobiranistes. La caiguda dels mites. Per què només quatre punts més han de significar “la derrota de l'independentisme”? El candidat del PP ho diu amb una seguretat absoluta. Total. El gran cassandra. Tindrà raó Albiol? Només hi ha una manera de contrastar la profecia: amb les urnes. S'admeten travesses!