Ara dic blat, ara dic ordi

Tres anys després d'haver imposat la retirada de l'assistència gratuïta als immigrants indocumentats, ara sembla que el govern del PP se'n fa enrere. En aquell moment les comunitats on governaven els populars van seguir fil per randa les instruccions de la llavors ministra Anna Mato amb l'excepció de Galícia, que juntament amb Andalusia, Astúries, Navarra, el País Basc i Catalunya es van negar en rodó a deixar sense cobertura sanitària aquest col·lectiu. Les coses van canviar el 24-M, quan el PP va perdre gran part del seu poder autonòmic i l'Aragó, Cantàbria, València les Balears es van sumar als díscols. La sorpresa ha vingut quan la presidenta de Madrid, la superpopular Cifuentes, ha anunciat que també se saltarà allò que es va acordar el 2012. I ara tots a córrer: el PP vol crear ara un registre d'immigrants irregulars i facilitar-los l'assistència. Com és que ara sí que hi tenen dret, i en els darrers tres anys no? Perquè de pronunciaments en contra de suprimir la targeta sanitària n'hi ha hagut, des del Tribunal Constitucional fins al Consell d'Europa, i el govern de Rajoy, com si sentís ploure...

Però ara no plou, ara bufen vents electorals i als populars els cal mostrar la cara més amable, encara que algú es desviï del discurs oficial, com el candidat García Albiol, que troba que els immigrants indocumentats només es mereixen atenció a urgències. El nyap del PP en aquesta matèria ha estat descomunal i amb l'excusa de l'estalvi –que després no ha estat tant– han posat en perill la salut de milers de persones. Sort que el sentit comú es va imposar en nombrosos territoris, i sort de l'actuació de nombrosos professionals de la salut, entitats i ONG que han evitat el desastre. El que és més greu és la frivolitat del govern espanyol en un tema tan sensible com la salut. I no ens enganyem, fer un registre per harmonitzar l'atenció arreu no és el mateix que retornar la targeta sanitària.