Opinió

Afededéu

Crim

Dis­sabte vaig visi­tar el Matar­ra­nya per assis­tir a la jor­nada dedi­cada al gènere negre que orga­nitza des de fa qua­tre estius la lli­bre­ria Ser­ret. És una llàstima i alhora una sort que els colors d'aquesta comarca, igual que el con­junt de les comar­ques dels Ports, siguin encara poc cone­guts per al cor­rent majo­ri­tari de vol­ta­dors del país: el verd feréstec d'oli­ve­res i vinyes, els ocres dels prats segats i dels pobles de cases de color de la terra arre­ple­ga­des al vol­tant d'un cas­tell o d'un cam­pa­nar; el blau, aquest intuït per la pro­xi­mi­tat, de l'Ebre pro­per que trans­forma el món al seu pas. Un pai­satge aus­ter i autèntic, lluny dels crims come­sos en altres indrets d'un país con­ver­tit en màquina d'atreure turis­tes.

El lli­bre­ter Octavi Ser­ret afe­geix a aquest pai­satge el negre de la seva tro­bada literària d'agost. Qua­ranta escrip­tors de novel·la negra es van aple­gar dis­sabte al vol­tant de la seva lli­bre­ria a Vall-de-rou­res per exhi­bir les seves obres i par­lar amb els lec­tors, alguns vin­guts de lluny, atrets per la con­vo­catòria de Matar­ra­nya Negra. Per enten­dre aquest poder de con­vo­catòria cal conèixer l'Octavi Ser­ret. Viu la lite­ra­tura amb una passió que supera la d'alguns autors. Pro­mo­tor cul­tu­ral, també és un acti­vista pel català i ara viu dies d'opti­misme davant el nou govern d'Aragó, que ha enter­rat l'absur­di­tat de la Lapao i sem­bla que trac­tarà les llengües amb sen­tit comú. Al seu esta­bli­ment té els lli­bres que a ell li agra­den i reco­mana. Pre­gunta i escolta els lec­tors que s'hi atan­sen, i és molt difícil, gai­rebé heroic, entrar a la seva lli­bre­ria i no sor­tir-ne amb dos o tres lli­bres sota el braç. Ara acaba d'obrir al juliol un espai de cul­tura i lli­bres a Bar­ce­lona, al car­rer Aragó. L'estrena ofi­cial, el dia 10.

Entre els autors, Rosa Ribas i Sabine Hoff­man, aca­ba­des d'arri­bar de Frank­furt; Xavier Bor­rell, Lluís Llort, José Vac­caro Ruiz, des de Bar­ce­lona; Montse San­juan, Rafa Melero i ser­vi­dor de vostès, des de Lleida; l'ebrenca Sílvia Mayans; Paco Gómez Escri­bano i Cris­tina Fallarás, des de Madrid; José Luis Muñoz, des de Sala­manca, i així fins a una bona banda de còmpli­ces que van fer d'un dia d'agost un Sant Jordi negre, i del qual un marxa amb la sen­sació que el crim, el veri­ta­ble crim, és no visi­tar el Matar­ra­nya més sovint.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia