Junts pel 3 per cent!

D'aquesta manera tan honrada titulava ahir un dels diaris del tabal i la corneta, del neofalangisme rampant. Aquest era el titular i, a sobre, una imatge on hi havia els candidats de Junts pel Sí. La fotografia podria haver estat més gran. Podria haver inclòs els milers d'ànimes que es van apinyar al passeig de Lluís Companys per assistir festivament a la presentació de la candidatura. O els assistents que hi haurà a la Via Lliure. O tot Catalunya sencera. Perquè, ja se sap, els catalanistes –per no dir els catalans– són uns lladres que estenen l'estelada per tapar-se les vergonyes. Sort en tenen, dels seus redemptors i àngels custodis. Que els contenen i els endrecen, ells, que ho tenen tot tan net. I, mentrestant, una vegada més, es poden fer les preguntes habituals. Per què l'escorcoll general contra CDC s'ha fet un dia de vacances judicials? Per què l'ha instat el fiscal anticorrupció, que depèn directament del fiscal de l'Estat, que obeeix consignes del ministre de Justícia? Per què les càmeres de les televisions espanyoles habituals van arribar tan puntualment al lloc dels fets? Per què no hi ha cap empresari corruptor tancat a Espanya, on només van a la presó els polítics corruptes, i a Catalunya s'encadenen com cireres?
Per què Jordi Jané no rep Carles Sumarroca com Jorge Fernández Díaz rep Rodrigo Rato? Per què la premsa
de Madrid ahir era plena de filtracions interessades i malicioses? El dia 27 farà
un bon sol per respondre amb les urnes
totes aquestes preguntes.