Reformar l'islam, es pot? (i II)
La proposta de Hirsi Ali és que la posició dels reformistes sigui defensada de manera activa per Occident i que les veus que demanin la reforma es facin sentir progressivament amb més força. És a dir, que les publicacions d'Estat Islàmic i Al-Qaida, Dabiq i Inspire, siguin contraposades per publicacions liberals i externes i internes a l'islam, i que el debat ideològic es presenti i es guanyi amb la força de la raó. Com va dir Hillary Clinton el 2014, “amb l'islam estem abdicant del debat ideològic i hem de recuperar-lo”...
El problema, argumenta Williams McCants en contraposició a Hirsi Ali, no són els textos que poden ser interpretats d'una o altra manera. El que caldria és poder interpretar l'Alcorà des de la llibertat, però és aquesta exactament la raó del cisma protestant al segle XVI, la lliure interpretació de la Bíblia mai acceptada per l'Església Catòlica. Demanarà l'Occident cristià als islamistes el que no accepta per a si mateix? La reforma de l'islamisme està present des de fa anys. Els estats rics del golf Pèrsic han donat suport a la facció ultraconservadora. Ella pretén ara que els EUA i també la UE donin suport a la facció més lliberal per compensar l'efecte.
Això planteja als EUA en primer lloc el problema de decidir a qui donar suport i com fer-ho, a quins grups, a quins països, com es resol el conflicte entre sunnites i xiïtes, etc. En segon lloc, com compensar l'efecte negatiu que tindrà per la facció de l'islamisme reformista el suport explícit d'uns “estrangers infidels” que interfereixen en el debat al si de l'islamisme, del món dels creients. I, en tercer, com es pot fer servir la força en un estat democràtic i lliure per contraposar-la a una ideologia i a una religió. És una antinòmia perquè des del liberalisme no es poden perseguir les ideologies si no es vol negar la seva essència. És aquesta, sens dubte, una qüestió gens menor i que pot ser qüestionada des de l'ordre constitucional d'una democràcia.
El símil amb el combat ideològic d'Occident amb el comunisme durant la guerra freda tampoc encaixa perquè allà es tractava de destruir el comunisme i ara es tracta de reformar l'islam, les estratègies no poden ser les mateixes, de fet haurien de ser antagòniques.
La conclusió és que el pla per donar suport a l'islam moderat no es pot seguir tal com es planteja per la Sra. Hirsi Ali, perquè els efectes podrien ser contraris als buscats i perquè la ideologia radical s'ha de combatre de manera més el·líptica que directa. En la confrontació directa sempre guanyaran els extremismes, les idees senzilles, mai els moderats i els matisos, sempre l'eslògan, mai el raonament. Si es té en compte el nivell cultural de la població de la majoria dels estats de confessió islàmica i la seva nul·la llibertat de premsa i opinió, el resultat de l'acció defensada per la Sra. Hirsi Ali fàcilment es pot predir.
És la informació i la utilització d'aquesta amb intel·ligència i objectius estables el que permetrà actuar de manera discriminada i per tant eficaç. La prudència per no causar més problemes dels que es volen resoldre és essencial en un procés que serà llarg i que s'ha de plantejar més en clau interna que externa i per tant on la discreció és clau. No s'ha d'oblidar que la contrapart al·lega sovint raons transcendents i per tant de difícil discussió des de la racionalitat. Com es pot convèncer un creient que la raó s'ha d'imposar a la fe en especial quan s'afirma que la fe és una gràcia del cel, un do de Déu?
Hi ha una veritat o n'hi ha diverses?, és més important defensar la llibertat o l'ortodòxia?, què compta més, obligar a creure perquè pensem que això portarà el bé a les persones o donar-los llibertat perquè puguin triar encertant o equivocant-se? En el que sí que s'hauria de ser bel·ligerant és en la manipulació i explotació de les persones més febles, de les dones, dels nens i adolescents, és aquest el terreny que pot estar abonat pel radicalisme i que ha de ser denunciat però no des de la religió, sinó des de la cultura. Algú ha escrit que són les dones les que poden corregir els excessos del radicalisme islàmic. En un món tan comunicat i global com l'actual, on la dona guanya de manera imparable quotes d'influència i on els clixés del passat es desfan per la força dels fets, és possible que això sigui el més important factor transformador de les societats islàmiques. La solució pot venir de la mà del sufragisme?
És sempre igual, no es tracta de complir la llei revelada per déu i interpretada per “l'Església”, es tracta de ser feliç. Si s'entén això, sobren explicacions.
