Espanya ens frena o ens empeny?

Els contraris al procés polític que viu Catalunya addueixen, entre altres arguments, que la frase “Espanya ens roba” és falsa, de vegades negant el dèficit fiscal o reduint la seva magnitud, d'altres contraposant al dèficit el superàvit comercial de Catalunya amb la resta de l'Estat, com si els dos conceptes es poguessin posar en una mateixa balança, com barrejar peres i patates.

El conseller Mas-Colell, mesurat i acurat com sempre en el seu lèxic, va utilitzar fa un temps una expressió més fina i respectuosa per referir-se al tracte continuat que ens dedica l'Estat espanyol (per cert, una actualització la tenim en la proposta de la ridícula inversió que preveu per al 2016). Va referir-s'hi en el sentit que Espanya ens frena. A més de més respectuosa que l'“Espanya ens roba”, l'expressió també és més certa, en la mesura que el mal tracte que rebem té una cobertura legal completa, cosa que no té un robatori. Més enllà de la semàntica, ve a indicar que l'economia catalana té energia infrautilitzada, que té un potencial de recursos que no aprofita per factors exògens, en aquest cas, la gestió del diner públic i de la capacitat normativa de l'Estat. Una gestió que prioritza la redistribució territorial de la renda, per sobre de criteris més orientats al sistema productiu; inversions amb vocació política, com ara l'AVE, mentre desatén inversions en rodalies i en el corredor mediterrani; imposició d'uns nivells de dèficit públic inassolibles mentre l'Estat segueix estirant més el braç que la màniga. És obvi que amb més capacitat de decisió i amb més diners els nostres recursos els podríem aprofitar millor que no pas ara.

A remolc de la tenacitat de l'Estat a donar-nos un tracte que, a més de frenar, sembla un càstig, potser hauríem de reconsiderar la terminologia. Proposaria “Espanya ens empeny”. Vostès ja saben on, oi?