Nazisme

Malgrat que, últimament, tothom es fa un tip de difondre metàfores polítiques inspirades en Hitler no he vist que ningú hagi establert encara una relació creïble entre les societats europees actuals i els règims totalitaris dels anys 30. Em sembla que si l'ou de la serp ens amenaça no s'ha de buscar pas tant en el nacionalisme, que va ser un dels enemics més durs del feixisme en països com ara Lituània, Polònia o Catalunya, com en el narcisisme. Fa de mal dir, però entre el vell totalitarisme i el nou liberalisme és fàcil de trobar-hi aquest factor psicològic tan poderós que sovint promocionem de manera banal i excessiva. En comptes de fer tantes teories sobre el Lebensraum i sobre les carnisseries que s'han fet a Europa, ens hauríem de fixar una mica en les actituds que subsisteixen sota l'evolució dels discursos polítics i els avenços tecnològics. Les idees no solen tenir mai tanta importància com les limitacions, els traumes i les necessitats íntimes de les persones que se'n serveixen per viure.

Per això es diu que les idees no tenen propietari i que, en canvi, el talent no es pot copiar. O pel mateix motiu de vegades l'amor passa per damunt del sectarisme polític més agre, per indignació de les ànimes corsecades i ressentides. En l'Europa actual és més perillós el narcisisme obscur i contrafet d'alguns perfils de Twitter i d'alguns coixos amb micròfon que no pas l'ideal dels Països Catalans o de la unitat d'Espanya. L'extermini és un tabú tan central en la identitat europea d'avui, com ho va ser la covardia física en l'Europa que va donar les dues guerres mundials. Sense això, no es pot entendre la força que l'independentisme ha pres els últims anys, ni tan sols la modernització d'Espanya. Entre el narcisisme de l'individu dels anys 30 que projectava les insatisfaccions de l'ego en un líder cridaner i el narcisisme de l'individu que ara les projecta sobre el seu melic, no hi ha tanta diferència com pretenen alguns discursos. Quan treus Déu de la vida de l'home, o quan creus que tot comença i acaba amb tu, i que la història no importa, fins i tot les paraules més boniques es tornen perverses.