La broma

Pel moment, el to i el personatge, sembla que algú ho havia de dir. El 27-S és a la cantonada i l'extrema dreta ha descobert que ara va de bo. Aleshores, només cal recordar que els tancs van entrar per la Diagonal i que ara poden entrar pel Constitucional, o sigui, que s'ha acabat la broma i les diverses sensibilitats catalanistes, unides en un projecte comú, s'han de posar
en fila, calladetes i amb el carnet a la boca.

S'ha acabat la broma i la realitat diu que l'única peregrinació homologada és la que es fa al Valle de los Caídos, on la tomba del dictador emet vibracions feixistes i el seu màxim deixeble en actiu, ministre amic de Rato, contínuament hi acut a fer ofrena floral i pregàries per la conversió de les ànimes esgarriades.

I no és cap broma recordar que el candidat popular del 27-S és deixeble del deixeble, fet del qual sempre ha presumit i fins ha perpetuat en una placa commemorativa al passeig marítim de la ciutat de la que fou alcalde en un parèntesi històric, gravant-hi que ells dos, Fernández Díaz i García Albiol, van inaugurar un passeig que, per casualitat i sense dir-ho, havien programat i construït els antecessors en l'alcaldia de la ciutat.

Potser la broma dura més del compte, de la mateixa manera que dura una placa que encara ningú no ha arrancat i fotut a mar, potser només com a signe que a aquest país, de bromes, fa tres-cents anys que n'aguantem, esperant que algun dia les urnes expressin una voluntat majoritària a favor del sobiranisme o, en el seu defecte, indiquin almenys que el poble mereix un respecte, lluny d'amenaces i de vibracions de Cuelgamuros.

Amb tot, una de les coses per a les quals haurà servit el procés electoral començat en les passades municipals, reforçat per la consulta del setembre i que finalitzarà previsiblement el 20-D, és descobrir el caràcter ultraconservador del Partit Popular, que ensenya les dents i mostra que per a ells, la democràcia no ha estat més que una broma.

Ens veiem divendres a la Meridiana, ja que la força del poble no és cap broma i, frec a frec, demostrem, una vegada més, la nostra voluntat de poble.