Tornar-la a estacar

La carta que Felipe González va dirigir “A los catalanes” feia pena i ràbia. Atenció, no es tracta, com tant i tant es llepen els qui tenen totes les portes obertes, de fer callar o deslegitimar la discrepància. Només de denunciar la frivolitat, la desinformació i la manipulació. La declaració de l'expresident del govern espanyol contenia tots els tòpics més cruels i més fàcils de l'espanyolisme agressiu. Pel que es veu, algunes opinions sensates li han fet veure que no es pot liquidar l'independentisme acusant-lo de feixista o de nazi. I ell, encara hàbil, ho va intentar esmenar ahir amb una entrevista suau. Però Felipe González va arreglar una malícia propiciant-ne una altra, perquè va alertar, amb més detalls, d'allò que ell considera “el deteriorament dramàtic del clima de convivència a Catalunya”. González veu “temor a la tensió” allà on només hi ha debat. Debat desigual, per cert, perquè només cal mirar què diuen i què fan les televisions espanyoles, que ocupen el 80 per cent del dial. I en tot cas, els interessats a trencar la convivència a Catalunya atien la tensió exactament des de fora. L'excusa de la violència perpetrada pels insurrectes o del “clima antidemocràtic” sempre ha estat utilitzada pels forts per justificar la reacció violenta. González n'és conscient. Que no pateixi per les lleis, perquè
el Parlament de Catalunya aprovarà democràticament un nou marc del tot legal. Que pateixi per la intransigència i per la força dels qui pensen com ell. Si és demòcrata.