Quan l'empresari fa política

L'aixopluc d'empresaris amb el poder polític i, sobretot, amb el govern espanyol i el BOE, és una aberració perquè floreixen exemples com Castor, les autopistes madrilenyes o el túnel del TAV... que es demostra que totes són iniciatives amb un nivell de risc nul per als empresaris i només asseguren els guanys, si n'hi ha. Si no n'hi ha, el govern sortirà a rescatar-los i en socialitzarà les pèrdues. Aquesta tàctica provoca que tinguem empresaris que han fet grans empreses, però el seu nivell professional és més que discutible. A més d'aquesta anomalia, també els fa captius dels governs tant sigui per la part econòmica com en la política. Així doncs, qualsevol declaració empresarial l'hem d'entendre condicionada per aquesta servitud.

També aquesta diferenciació d'empresaris-polítics i empresaris es tradueix ben clarament en els pronunciaments sobre la política catalana i, molt especialment, sobre les properes eleccions del 27-S. La pròxima setmana la CEOE, capitanejada pel català Joan Rosell, que curiosament no és empresari tot i que sempre parla en primera persona del plural, té previst fer un pronunciament sobre el que ells en diuen “tensió i màxima preocupació des de la perspectiva empresarial” que els provoca les eleccions catalanes. En aquesta iniciativa també està previst que s'hi afegeixi la Cambra de Comerç d'Espanya, liderada pel català, i –aquest sí– empresari, Josep Lluís Bonet, màxim responsable de Freixenet. No seria estany que el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, que també és vicepresident de la Cambra de Comerç espanyola, hi participi tot i que va al·legar que no assistia en la sessió que es va fer la setmana passada per reafirmar el Manifest del Far perquè era un acte polític, on totes les altres cambres catalanes, patronals (menys Foment) i diverses institucions van reafirmar el que van signar al far de Sant Sebastià el 8 de maig passat, i que diu ser respectuosos amb la voluntat popular expressada a les urnes, i que treballarien sigui quin sigui el resultat. Pot ser que el president Valls entengui que la declaració de la CEOE no és política?

Aquests informes de la CEOE se sumen als que va fer la setmana passada Foment del Treball, que dirigeix Joaquim Gay de Montellà, i com s'ha sabut, ha provocat enuig en bona part
dels empresaris que representa per la manca de debat intern
del document presentat.

En aquests moments ha començat la part dura de la campanya contra el procés, i el govern espanyol i la resta d'unionistes (carta de Felipe González a El País, per exemple) s'han posat a treballar intensament per intentar invertir els resultats d'una gran majoria del sí. De cop, s'han adonat que el procés és molt seriós, molt meditat, molt assenyat, molt democràtic, molt estudiat i, sobretot, molt desitjat, i la seva única salvació seria que el procés fracassés a les urnes.

I ara que la qüestió ja s'ha internacionalitzat clarament i que ningú nega que serà un plebiscit, fins i tot els que en són contraris, també han descobert, i d'això els empresaris no en parlen mai, com quedarà Espanya sense Catalunya. Tots els informes van dirigits a nosaltres que sabem prou bé com quedarem, però cap paper no diu com quedarà Espanya. Aquest oblit l'atribueixo a l'estratègia mantinguda fins ara per Rajoy de no negociar res, perquè si informessin als espanyols de com quedaran si marxem, l'haurien obligat a negociar per allò del mal menor. I quan diuen de nosaltres que no sabem com quedarem, Josep Borrell, que no és pas una persona que ens estimi massa, reconeix que “a Catalunya els números de la independència li surten en positiu, tindria més recursos”. Pot ser que, per fi, l'informe de la CEOE dirà qui quedarà amb menys recursos si no negocien?