Tres rajolers

Això devia passar a finals del segle XIX. L'home que portava la rajoleria del mas Frigola de Sant Climent de Peralta va dir als amos del mas que plegava, que se n'anava a fer de soldat. Poc després es va saber que havia marxat cap a les Filipines, a la guerra, d'on no va tornar. Va ser l'últim rajoler que va treballar en aquella petita indústria situada en una fondalada de les Gavarres. Sabem el nom d'un altre rajoler que havia treballat en el mateix forn. Es deia Sebastià. Va escriure el seu nom i “any 1803” en un rajol trobat a prop del forn. Quatre parets encaixades en un marge, un pou, les basses per preparar el fang i poca cosa més, així eren les rajoleries aleshores, la del mas Frigola i moltes altres de similars que hi havia arreu. Es construïen en llocs on hi havia argila, aigua, llenya abundant i un camí que no fos complicat de transitar. Durant la primera meitat del segle XX es van anar abandonant, cobrint de bardisses i ensorrant, de manera que ara ja només en quedava el record en la memòria popular, les referències en els documents dels arxius i algunes, molt poques, fotografies. Però heus aquí que des de fa pocs anys, quan arriba aquesta època, torna a sortir fum de l'indret on hi havia la rajoleria. És com un somni, perquè la rajoleria torna a funcionar com la darrera vegada, 120 o 130 anys enrere, com si hagués tornat el rajoler, llicenciat finalment de l'exèrcit colonial i encara amb forces per tornar a fer l'ofici. El somni és real gràcies a una colla de voluntaris que van netejar i recuperar el forn; gràcies també als propietaris que van cedir-ne l'ús i a les institucions (el Consorci de les Gavarres i l'Ajuntament del lloc) que s'hi han implicat absolutament. Quan aquestes voluntats coincideixen, com en una conjunció astral, poden passar coses tan sensacionals com la recuperació i la reactivació d'aquest bé patrimonial tan interessant. Precisament el cap de setmana vinent tothom pot anar a veure com es feien els rajols, i provar de fer-ne (informeu-vos a www.gavarres.cat). A mitjan octubre s'encendrà el forn i es farà la cuita de l'obra, que es destinarà a pavimentar l'església de Sant Cebrià dels Alls o d'Ais. Aleshores es tornaran a veure les mateixes imatges que fa dos-cents anys, però el rajoler a qui veureu treballar no és pas aquell que va marxar a ultramar, és clar, sinó que és un jove bisbalenc que hi ha dedicat molts esforços per fer-ho possible. S'ha merescut que un rajol es cogui amb la inscripció “Josep Matés any 2015”.