Desclot
Convèncer els indecisos
Durant molt de temps el “mantra” i el “relat” –substantius que tant sedueixen els nous teòrics pedants de la política– al debat independentista ha estat “convèncer els indecisos d'esquerres”. Impedir, doncs, que Podemos o les plataformes nascudes a recer del 15-M oferissin una il·lusió “social” que curtcircuités la “nacional”. Aquest va ser un dels principals arguments en mans d'Esquerra Republicana per rebutjar la proposta d'una llista independentista. Aquesta és la clau de volta que explica que sigui Raül Romeva qui encapçali la llista per Barcelona de Junts pel Sí. Aquest és l'error que pot despistar l'atenció que demanen altres fronts urgents i necessaris, com l'àrea metropolitana o els catalanistes més conservadors o porucs. I aquesta és la cançoneta de bona fe que encara interpreta la CUP cada dia: “No, a Mas i a Convergència; sí, a Catalunya Sí que es Pot, perquè ja els convencerem.” Doncs resulta que s'hi resisteixen, que no es deixen convèncer. Ahir l'abstenció de Barcelona en Comú al ple va impedir que l'Ajuntament de Barcelona s'adherís a l'Associació de Municipis per la Independència. Esquerra i la CUP van protestar amargament, però Ada Colau ni es va immutar. Perquè no pot. Perquè Pablo Iglesias no la deixa. Perquè els “independentistes” de Procés Constituent no hi pinten res ni tenen criteri propi. Perquè hi ha obediència de candidatura. I manen els qui són més. Ada Colau va votar sí i sí el 9 de novembre, però ahir va votar no. Que ningú s'enganyi de cara al 27.