Titot

Als anys vuitanta, quan l'independentisme derrotat en la Transició només era capaç d'arreplegar uns pocs centenars de persones en les seves convocatòries, Francesc Ribera, Titot, ja hi era. A començaments dels anys noranta, quan aquell jutge anomenat Baltasar Garzón va encapçalar una operació contra la dissidència que va dur a la detenció de més de cinquanta ciutadans de casa nostra, el Titot encara hi era. I ara, ben entrat el segle XXI, quan el desig de separació amb Espanya omple Meridianes, el Titot hi continua sent.

I mentrestant, aquest homenot ha estat present en incomptables iniciatives polítiques i culturals. I mentrestant, ha passejat les seves cançons per tots els pobles de casa nostra, des de Salses fins a Guardamar, ja sigui en les versions Brams, Mesclat, Aramateix, Dijous Paella, sol o acompanyat del seu inseparable David Rosell. I mentrestant ha ajudat a consolidar la CUP i ha esdevingut regidor de la primera capital de comarca on aquesta opció ostenta el govern: Berga.

I ara, en ple 2015, quan el país s'ha girat com un mitjó, el Titot fa un nou pas endavant i ens presenta una novel·la centrada en un dels personatges més bandarres de la nostra història medieval: Guillem de Berguedà, el gran trobador per al qual “posseir una dona no era el punt culminant de l'intriga amorosa, sinó una estació apetitosa cap al màxim plaer: assabentar-ne el cornut”. Amb un llenguatge acurat i un ritme trepidant, amb L'assassinat de Guillem de Berguedà (Ara Llibres), el Titot ens submergeix en un thriller medieval amb un final antològic.

I tot això a través d'un personatge tan important com irreverent. Un poeta enfrontat al poder de la seva època que criticava sense embuts personatges tan poderosos com ara el bisbe d'Urgell i el rei Alfons I el Cast. Ai, les crítiques al poder! En plena hegemonia pujolista, recorden Brams cantant allò de “Jordi Pujol, sexe, droga i rock-and-roll”?