Horitzons

A les mares que no aplaudim els casals, ni esperem els esplais amb candeletes, ni supliquem l'adveniment de les colònies, un llarg horitzó se'ns forma davant les pupil·les quan ve l'estiu. Com al final de cada road-movie, la retina ens perfila una línia llunyana, difosa, ardent, que limita amb el temps que falta perquè comenci el nou curs. La vida intel·lectual s'inaugura a les nou del vespre, quan els petits esgoten l'energia i s'adormen com una fulla de te. Llavors la casa es fa petita, la textura de la llum canvia, les parets s'eixamplen i triomfa el silenci. Busquem al·licients per no acabar veient gats blaus per les parets o imaginant-nos anant a caçar boles d'un drac inexistent. Necessitem alguna cosa més inquietant que pentinar nines o dibuixar paisatges amb ceres pudents que mai no pinten del color que són. Mirar per la finestra és distret, però els binocles de joguina no abasten massa i de nit les diòptries sembla que augmentin en la teranyina de la foscor. Escoltar els veïns amb un got palplantat al passadís tampoc no resulta massa enriquidor: només parlen de la crisi, de la feina en crisi i de la seva relació en crisi. Sobretot d'això últim. A més, els gats escruten estàtics des de terra com si veiessin humans neuròtics amb dedicacions rares enmig de la nit. Normal. Les cames es cansen i s'enrampen els bessons. Internet acaba sent un món hostil, ple de màscares. I parlar pel mòbil val diners. Llegir llibres està bé, però et deixa els ulls com dues torrades del dia abans. Amb la música hi estem còmodes, malgrat que els auriculars triguen poc a fer-nos nosa. Devem tenir l'escotadura intertràgica massa estreta. Escotadura intertràgica, es diu, el foradet de l'orella. Té collons: jo no tinc ni escot ni tragèdia. Mirem les parets de casa amb la precisió d'un pèrit. No hi ha cap taca susceptible de ser gratada, ni cap racó propici per trepanar el ciment fent veure que a les onze de la nit se'ns acut penjar un quadre que ens acaba d'arribar. Ens resignem a congregar les boletes de plastilina escampades i a sortejar les molles de galeta rosa que hi ha pertot.