No tinc por

Els meus pares són pensionistes i si Catalunya s'independitza continuaran com ara o, fins i tot, millor. Ningú els traurà la pensió, per més que des de Madrid hi insisteixin, i d'aquí a pocs anys, quan el nou país s'encarregui de les prestacions, segurament cobraran més. Jo, per tant, no tinc por. El problema és que els meus pares, a vegades, sí que en tenen, per culpa d'una gent que els insisteix una vegada i una altra que no votin independència, perquè patiran les set plagues bíbliques i quedaran fora de la Unió Europea, sense la seva pensió, i seran uns ciutadans de cinquena divisió. Tot és mentida, però aquesta gent fa servir els seus potents altaveus per difondre la por i alguns cops el missatge buit de continguts i sense cap base acaba penetrant. Què es pot fer davant d'aquesta situació? Doncs donar arguments. Per començar, amb el tema de la UE no cal patir. No ens faran fora, perquè ja som dins, tan fàcil com això, i no s'atreviran a arraconar 7,5 milions de ciutadans de la nova República Catalana, molts dels quals tindran la doble nacionalitat, la catalana i l'espanyola, o només l'espanyola. Si realment hi ha un decret on s'explica com expulsar-nos, que l'ensenyin, cosa que mai han fet fins ara. I un argument més. El 25 de juny del 1991 Eslovènia va declarar la independència, tot i que dos dies abans els dotze membres de la UE i els Estats Units havien assegurat que mai l'acceptarien. Deu dies després, la independència d'Eslovènia va ser reconeguda. Posem per cas que al final l'Estat accepta que quedarem dins de la UE, segur que després contraatacarà amb altres falsedats com l'amenaça de les pensions. Aquí, també cal explicar la veritat. El govern espanyol està obligat a pagar la prestació a tot aquell que hagi cotitzat a l'Estat, passi el que passi amb Catalunya. Per exemple, si un jubilat espanyol viu a París, continua rebent el subsidi d'Espanya. Però arribarà un dia en què la nova república es farà càrrec dels pagaments. Llavors què? Del 1995 al 2011, Catalunya ha tingut un saldo positiu en la Seguretat Social de 24.126 milions –els ciutadans aporten més en cotitzacions del que es gasta en prestacions– i la resta de l'Estat, un dèficit de 82.704 milions. Per tant, qui corre perill? Catalunya? Espanya? Les xifres canten per si soles.