Subdelegació del govern

L'edifici del Banc d'Espanya, construït a l'avinguda 20 de Juny –junt a la Gran Via de Jaume I, a Girona– té una forma cilíndrica que resultava simbòlica perquè recordava que allà s'hi atresoraven els diners de I'Estat. En certa manera evocava el pou del Tío Gilito, figura dels nostres contes d'infant, en què un personatge era un acabalat usurer que guardava la seva fortuna dintre d'una mena de pou. Però els cabals s'han tornat electrònics, i els bancs d'Espanya de la majoria de províncies deixaren de fer servei. Així va sorgir la idea de reconvertir aquell pou en les oficines de la subdelegació del govern estatal.

Aquesta iniciativa havia d'alliberar l'antic edifici de Jaume I, 17, fet després de la guerra i model per als estudiants d'arquitectura del que mai han de fer. En abandonar aquell lloc s'obria la possibilitat de cedir-lo al col·legi Eiximenis, considerant que just davant hi ha el Grup Escolar Bruguera. Es podria formar un bon complex per al primer ensenyament.

lnstal·lada la subdelegació al nou edifici, d'entrada era sobrer, amb amplis espais buits, i fins i tot amb els baixos cedits a la Generalitat, que hi va muntar la seva llibreria; i amb un vestíbul capaç de fer-hi concerts i recitals en l'època del subdelegat Francesc Francisco.

Però tot ha canviat d'un temps ençà. La complexitat dels tràmits d'autoritzacions d'armes, de la Protecció Civil, les inspeccions d'Agricultura i de Pesca, el control i vigilància de Sanitat i de Política Social i –per damunt de tot– la tramitació d'expedients per als estrangers, d'ofertes de treball, de control sobre els immigrants... han disparat la burocràcia, segurament multiplicada per l'ànsia recentralitzadora del govern de Madrid, que reté al màxim les seves competències.

El resultat és la saturació dels serveis a la mateixa subdelegació –on diàriament es formen llargues cues
al carrer, malgrat que les visites són amb cita prèvia– l'ocupació de l'antic edifici de la Gran Via, que s'havia d'abandonar, i la utilització encara d'una altra oficina al carrer Santa Eugènia, per atendre estrangers.

Temps enrere la figura del governador civil –convertit més tard en subdelegat del govern estatal– havia tingut un paper preponderant en la intermediació de conflictes amb Madrid en temes de seguretat ciutadana, qüestions duaneres, i moltes altres matèries en unes comarques fronteres com aquestes.

L'acumulació de les tramitacions semblen haver influenciat perquè
la seva figura s'hagi desdibuixat –almenys públicament– en l'imaginari de la ciutat i poca gent conegui el seu nom, tot i que les seves atribucions resten intactes, i amb tendència a multiplicar-se a intenció del poder central, si no s'atura.