No passaran

A una setmana exacta de les eleccions més importants de la nostra vida, s'ha destapat la caixa de trons, i allò que mai havia passat ja passa; és a dir, que institucions que teòricament no són polítiques o grups de comunicació que es presenten com a independents, surten de l'armari per defensar la sagrada unitat espanyola consagrada a la Constitució del 78, elaborada sota la mirada dels franquistes i tutelada directament per la cúpula de l'exèrcit franquista. Un detall que els dits pares de la Constitució obvien i a més no els agrada que se'ls ho recordi.

Diumenge que ve els catalans donarem una lliçó al món votant lliurament, democràticament i amb alegria, perquè el virus de la por, que ens volen inocular, ha caigut en terra catalana erma. Tot aquest nerviosisme ens demostra que les enquestes són molt desfavorables als unionistes, i cremen tot el seu potencial intentant revertir allò que fa pensar que serà un gran resultat i un esclat de joia. I la por cau en un desert, no perquè nosaltres siguem inconscients i eixelebrats, sinó perquè durant molt de temps persones molt rellevants intel·lectualment del nostre país han estat preparant tot el procés i taponant qualsevol incertesa. Però ells, creient-se les seves pròpies mentides que tot això passa per la “bogeria de Mas”, no han vist, ni entès, ni llegit, que estàvem davant d'un procés molt seriós, molt pensat, molt massiu i previst per moltes de les persones més preparades d'aquest país.

La campanya de la por d'ells és molt programada, i lamentablement les institucions s'hi presten. Primer va ser Foment i la Cambra de Barcelona, després el Cercle d'Economia, Círculo de Empresarios, la CEOE, i l'esclat final, fins ara, és la “declaració institucional” de l'AEB i la CECA, les dues patronals bancàries espanyoles.
I en pocs dies serà el Banc d'Espanya qui posarà la cirereta a aquest pastís de despropòsits.

La banca espanyola és una banca molt internacionalitzada amb presència en molts països i alguns són països amb una inestabilitat política, social i econòmica important i amb una inseguretat jurídica tremenda. O és que Veneçuela els fa menys por que una Catalunya pacífica? O el Brasil, o l'Argentina, o Mèxic, per exemple? I per què no publiquen els seus estudis, que segur que en tenen, de com quedarà Espanya, sense Catalunya, si es fa la independència? Per què només intenten fer-nos por a nosaltres? El ministre Montoro, en un acte de sinceritat, va dir que Espanya sense Catalunya té un horitzó terrible.

“Si no has d'utilitzar el punyal és recomanable que no l'ensenyis.” Doncs la declaració institucional i les posteriors interpretacions partidistes que se'n fa des de Madrid, són una manipulació tremenda. Si mirem les dades del Banc d'Espanya, aquestes entitats que volen dirigir el nostre vot, tenen a Catalunya el 16% de tots els recursos que tenen a Espanya. Amb dipòsits i fons controlen 195.000 milions d'euros, I en volum de crèdits, és el 20% (276.000 milions d'euros, 259.000 dels quals, el 19,5%, són a mans de famílies i empreses, la resta està al sector públic). La barbaritat d'aquesta declaració rau en el fet que molts dels que són potencials votants del sí són clients seus, un fet que engrandeix el greu error de ficar-se en política per pressionar la tendència de vot.

Posats en el 28 i amb una hipotètica majoria absoluta del sí, totes aquestes entitats que s'han posicionat pel no hauran de refer la seva malmesa imatge, un fet que s'haurien pogut estalviar.
Però no en tingueu cap dubte; si això passa el primer damnificat serà Mariano Rajoy i el seu immobilisme, perquè seran els seus mateixos els qui dispararan els trets contra la seva estratègia.
És per això que aquesta setmana gastaran tota la pólvora que tinguin perquè només tenen una sortida: que guanyi el no. El problema greu és que, quan tu has dit a tot el món “tranquils, que no passaran” i passen, ni els teus et defensaran.