L'endemà

Els catalans ja hem votat. En un ambient eufòric, amb pinzellades de ressentiment oxigenat des de Madrid, segons els barris morals i personals, però tant fa: tots els vots tenen el mateix valor, perquè en això consisteix, també la democràcia. El mateix valor, sí: val igual el vot d'un avi de 85 anys que ha hagut de fer un gran esforç personal per dipositar-lo que el d'aquell senyor que, amb actituds pròpies del caciquisme del segle XIX, amenaça els seus empleats de marxar si no fan allò que ell vol. La junta electoral? Silenci, silenci.

Avui, els catalans seguirem amb les nostres ocupacions quotidianes com si res no hagués passat. Com si ahir hagués estat un diumenge qualsevol, vermut de migdia inclòs. Perquè no arribarà l'apocalipsi anunciat des de la caverna i atiat pels seus sicaris. Ni avui ni quan Catalunya sigui independent.

Ja he explicat en altres ocasions que jo era a Berlín el dia que les dues Alemanyes es van unificar. (Per cert: sembla que integració de l'Alemanya Oriental no va violentar llavors cap tractat de la Unió Europea, en una demostració que al nostre continent el que val és la pragmatisme, no els interessos de l'Espanya tronada). Va ser un dia i una nit de celebracions. Però l'endemà, els alemanys van anar disciplinadament a treballar, com si res no hagués passat. Per això se'n van sortir.

Crec que els catalans farem igual l'endemà de la proclamació de la independència. Anirem a treballar com si res no hagués passat. Amb la diferència que treballarem per al nostre país
i només per al nostre, i que dedicarem a la solidaritat internacional allò que considerem just, tal com fa Alemanya.

L'endemà de la independència els catalans anirem a treballar com si res no hagués passat i no hi haurà corralito, i ni els bancs ni les empreses no marxaran. Si de cas, en vindran de noves perquè la situació ja haurà quedat aclarida.

I des d'Espanya sentirem dir que ells compliran els seus compromisos perquè, ens diran, tenen més seny que no nosaltres. El que sigui, abans d'admetre que ho van fer molt malament, i que si Espanya hagués demostrat amb fets que estima Catalunya –i no amb vídeos d'última hora de vergonya aliena– la situació, ara, seria ben diferent.