Demà

El dia de demà neix el dia de demà. El dia de demà, 27 de setem­bre de 2015, aquest país posa a zero el comp­ta­quilòmetres de la història. El dia de demà Cata­lu­nya començarà a recu­pe­rar la dig­ni­tat, a enter­rar fan­tas­mes del pas­sat, a des­fer-se de molts com­ple­xos que fins fa qua­tre dies la tur­men­ta­ven. Mol­tes i mol­tes gene­ra­ci­ons de cata­lans havien somiat des de fa decen­nis, segles, que arribés un dia com el de demà. El dia en què pogues­sin deci­dir a les urnes què volen ser. Perquè, després de tant temps, Cata­lu­nya està pre­pa­rada per ser el que vul­gui. Molts es pen­sa­ven que ja no el veu­rien, el dia de demà. Valo­rem-ho els afor­tu­nats que tenim tan magna res­pon­sa­bi­li­tat a les mans. Pen­sem en els que ens han pre­ce­dit, en tots els que han llui­tat perquè aquest dia pogués arri­bar. Pen­sem-hi. I no els fallem.

El dia de demà enfonsa les arrels en un ahir mil·lenari. Un ahir que per a alguns ha estat fei­xuc durant 300 anys, i per a altres segur que molt menys. Pot­ser tot just mesos, fins i tot dies. Tant és. Avui tots som al mateix vai­xell. Els dels vuit cognoms cata­lans i els dels vuit d'altres orígens. Perquè vivim junts, tre­ba­llem junts, somiem junts i ens sen­tim partícips d'un mateix demà. Perquè ara ja no és només qüestió de super­vivència cul­tu­ral, lingüística, iden­titària. És sobre­tot una qüestió de dig­ni­tat social, de fer un país que governi el seu destí amb l'honesta espe­rança que tot­hom hi podrà viure millor, voti el que voti. Demà no va de pas­sat, va de futur. De con­fiança. De triar entre els científics del sí o els ban­quers del no. Entre els de la Via Cata­lana o els del dis­curs de la por. Perquè cap òrgan ni estat seriós serà mai esclau de les seves regles. Perquè a les per­so­nes les mou la con­vicció i la il·lusió, no el temor i la recança.

El dia de demà molta gent d'aquest país sor­tirà a votar amb un som­riure als lla­vis. Amb el cor a cent i les mans tre­mo­lo­ses, no pas les cames. Pot­ser ni haurà dor­mit. Votarà també amb un nus a la gola i molta, molta espe­rança a dins. Perquè Cata­lu­nya és seny i és rauxa, i anhela cons­truir un futur millor. Si més no, el seu. Demà pot ser un gran dia per al dia de demà.