Keep calm
Somriures: del carrer a les urnes
Ho han intentat tot, i malgrat tots els intents d'obstrucció, ha arribat el 27-S, un dia històric per a Catalunya, un dia emocionant en què decidirem, junts, com serà el nostre futur com a poble.
Primer van intentar que no votéssim. Però tota una flota de lletrats i advocats de l'Estat no va trobar la manera d'impedir que celebréssim unes eleccions autonòmiques, per molt caràcter plebiscitari que tinguessin. Després, seguint l'estratègia que a Escòcia va obtenir la victòria del no, van desplegar tota la seva artilleria d'amenaces. Des de la lliga de futbol fins al corralito, passant per la banca, les patronals i els expresidents espanyols. Amenaces i insults repetits una vegada rere l'altra.
Van pensar que seria intel·ligent que una entitat catalana amb un nom tan inconfusiblement català com Societat Civil Catalana els ajudés a ampliar la campanya de la por. L'entitat –que aplega poques desenes de socis– ha tingut recursos per fer bustiades, pagar anuncis als diaris més llegits i fins
i tot posar publicitat als autobusos
de Barcelona. No van preveure que els catalans ja fa temps que hem vist el llautó a una entitat inflada artificialment des de Madrid i amb un president en ple procés judicial per actituds feixistes.
Ho han intentat tot, però res no ha fet que la societat catalana reculés ni un mil·límetre en la seva voluntat d'acudir avui a les urnes a votar amb llibertat. Perquè sabem fins a quin punt és autènticament revolucionari defensar el nostre dret a ser catalans i fer-ho introduint una papereta dins d'una urna.
Nosaltres no hem hagut d'insultar ni amenaçar. No hem recorregut mai a la violència. Hem configurat el moviment democràtic més important d'Europa, i ho hem fet de la manera més pacífica imaginable.
La revolució dels somriures nascuda al carrer arriba avui a les urnes.
Que guanyi la llibertat.