Generositat

Junts pel Sí va com­plir els pronòstics i va gua­nyar, clara­ment, les elec­ci­ons ple­bis­citàries d'ahir. I, a més, amb els escons de la CUP, la majo­ria inde­pen­den­tista al Par­la­ment de Cata­lu­nya és claríssima. Però, com que sem­bla que Junts pel Sí no està per la decla­ració uni­la­te­ral d'inde­pendència i perquè, no cal ser dema­gog, també cal gover­nar el dia a dia, el pri­mer que caldrà fer serà pro­cla­mar pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. I el procés no es pot per­me­tre un altre espec­ta­cle. Allò que ja ens va pas­sar després del 9-N, que una victòria ina­pel·lable no ho sem­bli per les bara­lles entre inde­pen­den­tis­tes. Pot­ser ha arri­bat el moment de “ser gene­ro­sos” i dei­xar pas. El procés, ens agradi o no, serà llarg, i perquè con­tinuï enda­vant cal­dria bus­car un can­di­dat a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat de con­sens. De con­sens entre els par­tits que for­men la coa­lició gua­nya­dora, els que els dona­rien suport i, no ho obli­dem, la soci­e­tat civil.

Ara, però, la der­rota, també ina­pel·lable, de la nit se l'endú Pablo Igle­sias i la seva pre­cam­pa­nya de les espa­nyo­les. ICV-EUiA en van obte­nir 13 ara fa tres anys. Amb això està tot dit. Després del fracàs d'Anda­lu­sia –on par­lava de gua­nyar–, ha arri­bat el fracàs de Cata­lu­nya. I, en aquest cas, a banda de l'error del dis­curs etni­cista als antípodes del que és Ini­ci­a­tiva, hi ha el des­co­nei­xe­ment abso­lut de la rea­li­tat actual del nos­tre país. La des­feta del PSC és menor de l'espe­rada gràcies a l'ope­ració Iceta, tot i que Ciu­ta­dans li passa la mà per la cara en ciu­tats com Ter­rassa o Saba­dell i el fa patir a l'Hos­pi­ta­let. Hi ha, però, una altra ope­ració, aquesta fallida en majúscu­les, la de col·locar Albiol a nete­jar Cata­lu­nya. El PP torna a ser un par­tit resi­dual al Prin­ci­pat, ara ja des­a­com­ple­xa­da­ment a l'ombra de Ciu­ta­dans. Ah, i si algú vol comp­tar vots, que deixi cele­brar un referèndum per la inde­pendència.