Estrabisme

Iniciativa i Podemos han paït malament el resultat de les eleccions al Parlament. Enlluernats per la consecució de l'alcaldia de Barcelona, van cometre l'error de projectar una situació sobre l'altra. I es van pensar que tot el mar és bàlsam. El bac els ha deixats marejats, escaldats i irritats. Ahir tant Joan Herrera com Lluís Rabell es van referir, per justificar la pròpia derrota, al vot “identitari”. La motivació “identitària” en contraposició a la “social”. Per confirmar encara més l'especulació temerària, Rabell va proclamar que als barris amb menys renda de Barcelona els “pobres” havien votat Ciutadans, “a favor d'Espanya”. I va apel·lar al resultat de Nou Barris. És l'únic que podria avalar la seva especulació. A mitges. Segons això, només deuen haver-hi “pobres” a Nou Barris, perquè a Gràcia, a Sants-Montjuïc o a Sant Martí, per exemple, Junts pel Sí ha estat la força més votada amb escreix. Hi ha gent que per confirmar un error és capaç de deformar la realitat a martellades. Milers de vots, potser centenars de milers, han anat a parar a Junts pel Sí o a la CUP des d'una preocupació ben social. Perquè Catalunya només tindrà més estat del benestar si deixa de mantenir l'Estat actual. Rabell i Herrera no ho saben veure, no ho volen veure. Ells només estan empipats perquè “els pobres” s'han dividit entre Espanya i Catalunya i no els han tingut en compte. Potser perquè “els pobres” són més llestos que ells. I alguns d'ells, molts, moltíssims, han entès de què va la cosa.