Opinió

Desclot

Picar ferro gelat

Ahir Dolors Camats va exigir a la CUP que no perdi tant de temps discutint qui ha de ser el president del pròxim govern i que activi alguns “temes urgents que no poden esperar, com ara el desplegament de la llei contra la pobresa energètica”. Aquest text, que es diu en realitat llei de mesures urgents contra la pobresa energètica i l'emergència habitacional, pot tenir els dies comptats. Com el va tenir el decret de la pobresa energètica que va aprovar el 2013 el Parlament i que va ser suspès pel Tribunal Constitucional l'any passat a instàncies del govern de l'Estat, que considerava que envaïa les seves competències i que suposava “una discriminació positiva per als consumidors catalans”. La insistència obsessiva d'una part de l'esquerra, la que no va prestar suport parlamentari a Convergència i Unió durant la passada legislatura, fa patir o riure. A Catalunya, a la Catalunya autonòmica actual, les qüestions socials que tant els inquieten no es poden resoldre. Perquè no hi ha capacitat legislativa ni pressupostària. No hi ha capacitat legislativa perquè el govern de l'Estat ho recorre tot davant el Constitucional, que ho suspèn cautelarment tot. Una cautela infinita. No hi ha capacitat pressupostària perquè el govern de Rajoy transfereix a la Generalitat, cada mes i amb comptagotes, els recursos necessaris per fer front a la despesa corrent. I encara gràcies. I li marca un dèficit públic avar. En la situació actual només es pot fer el paperina. Tan difícil resulta d'entendre?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.