Opinió

LA GALERIA

“No hi ha dones al món com les de Llagostera”

Ferrer i Gironès va impulsar la primera caminada, que l'any passat no es va fer perquè l'aigua queia a semalades

Amb l'acom­pa­nya­ment de l'acordió d'Antoni Mas Bou, aquesta estrofa enceta la cançó que cada any els par­ti­ci­pants al Memo­rial Isa­bel Vilà can­ten al mas del Roca­tal, en ple cor de les Gavar­res. La lle­tra con­ti­nua “... que pels repu­bli­cans / varen por­tar ban­dera. /No hi ha dones al món / com la Isa­bel cinc hores, / que pels repu­bli­cans / va cami­nar vuit hores / oidà, oidà / com la Isa­bel no n'hi ha.” Va ser el polític i escrip­tor Fran­cesc Fer­rer i Gironès (Girona, 1935-2006) qui va recu­pe­rar la figura de la sin­di­ca­lista Isa­bel Vilà, nas­cuda a Calonge el 1843 i que va morir a Saba­dell el 1886. Tro­bant-se a Lla­gos­tera, on va par­ti­ci­par en la cre­ació de la secció de pale­tes i de tapers de la Pri­mera Inter­na­ci­o­nal (AIT), el 6 d'octu­bre del 1869 va encapçalar una marxa per anar a aju­dar els fede­rals revol­tats del Foc de la Bis­bal que encapçalava Pere Caimó. D'aquests fets, el 2013 se'n va esce­ni­fi­car el musi­cal Isa­Vel, de Toni Stru­bell i Kim Pla­ne­lla. Per com­me­mo­rar aque­lla gesta, amb el canvi de mil·lenni Fer­rer va impul­sar la pri­mera cami­nada entre els dos pobles que s'ha anat cele­brant inin­ter­rom­pu­da­ment fins a l'any pas­sat, en què no es va poder sor­tir perquè aquell matí l'aigua queia a sema­la­des. Per aquest diu­menge, 11 d'octu­bre, hi ha una nova con­vo­catòria, oberta a tot­hom, com sem­pre, a la plaça Cata­lu­nya de Lla­gos­tera. A banda de la rei­vin­di­cació de la figura de la sin­di­ca­lista i ense­nyant, la cami­nada ser­veix per reu­nir gent de Cassà de la Selva, Girona, la Bis­bal, Lla­gos­tera i altres muni­ci­pis de l'entorn. La Mont­ser­rat Puma­rola, la dona de Fer­rer i qui va ser la seva col·labo­ra­dora més estreta, i el mes­tre Josep Sagué van ser durant uns anys els con­ti­nu­a­dors de l'espe­rit de la cami­nada. Ara en Quim Bosch i l'Eloi Madrià, de Cassà; en Joan Sàbat i en Quim Cas­telló l'Esqui­let, de Lla­gos­tera, i des de fa uns anys el Grup de Dones de la Bis­bal man­te­nen viu el caliu perquè cada octu­bre tot­hom que s'hi vul­gui aple­gar camini uns 25 quilòmetres pel mig de les Gavar­res, que, com recor­dava dilluns en aquest mateix espai el bis­ba­lenc Pep Matas, encara estan espe­rant la decla­ració de parc natu­ral. L'indis­cu­ti­ble pulmó del Baix Empordà i el Gironès s'ha de con­for­mar amb la deno­mi­nació d'espai d'interès natu­ral. Total­ment insu­fi­ci­ent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia