Opinió

LA GALERIA

“No hi ha dones al món com les de Llagostera”

Ferrer i Gironès va impulsar la primera caminada, que l'any passat no es va fer perquè l'aigua queia a semalades

Amb l'acompanyament de l'acordió d'Antoni Mas Bou, aquesta estrofa enceta la cançó que cada any els participants al Memorial Isabel Vilà canten al mas del Rocatal, en ple cor de les Gavarres. La lletra continua “... que pels republicans / varen portar bandera. /No hi ha dones al món / com la Isabel cinc hores, / que pels republicans / va caminar vuit hores / oidà, oidà / com la Isabel no n'hi ha.” Va ser el polític i escriptor Francesc Ferrer i Gironès (Girona, 1935-2006) qui va recuperar la figura de la sindicalista Isabel Vilà, nascuda a Calonge el 1843 i que va morir a Sabadell el 1886. Trobant-se a Llagostera, on va participar en la creació de la secció de paletes i de tapers de la Primera Internacional (AIT), el 6 d'octubre del 1869 va encapçalar una marxa per anar a ajudar els federals revoltats del Foc de la Bisbal que encapçalava Pere Caimó. D'aquests fets, el 2013 se'n va escenificar el musical IsaVel, de Toni Strubell i Kim Planella. Per commemorar aquella gesta, amb el canvi de mil·lenni Ferrer va impulsar la primera caminada entre els dos pobles que s'ha anat celebrant ininterrompudament fins a l'any passat, en què no es va poder sortir perquè aquell matí l'aigua queia a semalades. Per aquest diumenge, 11 d'octubre, hi ha una nova convocatòria, oberta a tothom, com sempre, a la plaça Catalunya de Llagostera. A banda de la reivindicació de la figura de la sindicalista i ensenyant, la caminada serveix per reunir gent de Cassà de la Selva, Girona, la Bisbal, Llagostera i altres municipis de l'entorn. La Montserrat Pumarola, la dona de Ferrer i qui va ser la seva col·laboradora més estreta, i el mestre Josep Sagué van ser durant uns anys els continuadors de l'esperit de la caminada. Ara en Quim Bosch i l'Eloi Madrià, de Cassà; en Joan Sàbat i en Quim Castelló l'Esquilet, de Llagostera, i des de fa uns anys el Grup de Dones de la Bisbal mantenen viu el caliu perquè cada octubre tothom que s'hi vulgui aplegar camini uns 25 quilòmetres pel mig de les Gavarres, que, com recordava dilluns en aquest mateix espai el bisbalenc Pep Matas, encara estan esperant la declaració de parc natural. L'indiscutible pulmó del Baix Empordà i el Gironès s'ha de conformar amb la denominació d'espai d'interès natural. Totalment insuficient.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.