Un d'aquells dies

Avui és un d'aquells dies importants que salpebren el procés sobiranista. Després de dues jornades de converses entre les quatre comissions que han articulat Junts pel Sí i la CUP, l'esquerra socialment rupturista diu que farà una declaració d'intencions i condicions. El procés sobiranista s'ha desplegat com els passos del calvari. Caiguda i represa. Al final, el Gòlgota. O la resurrecció. Com sol passar al vesper independentista, el nou contratemps ha omplert les xarxes d'arguments i passions. També d'insults. Segons sembla, el dilema s'ha fet inevitable. O se sacrifiquen Artur Mas i Convergència o se sacrifica la CUP. Sacrificar-se per a Mas i Convergència vol dir renunciar al liderat del procés –cada vegada més compartit– i a la presidència de la Generalitat. Sacrificar-se per a la CUP vol dir resignar-se a investir Mas com a president. Les cases de travesses haurien d'aprofitar aquests moments com les grans competicions esportives. Però hi ha més consideracions de fons. Sembla que “salvar Mas” sigui un objectiu “de la dreta” i que prescindir-ne enfortirà “l'esquerra”. A l'un costat i a l'altre hi ha gent que es considera moralment superior. Encara que la superioritat moral es decanta sempre, a Catalunya, del costat de l'esquerra. El dilema és un altre. Fins a quin punt es pot arribar a la independència si alhora es pretén capgirar o ensorrar “el sistema”. Algú s'ha mirat el programa de Junts pel Sí? D'entrada, almenys d'entrada, sembla que “la dreta” ja s'ha sacrificat...