Un fantasma al Prat

No donàvem crèdit al que estàvem veient. El BOE acabava d'obrir un concurs per adjudicar una de les obres de l'AVE i l'edifici estava allà, amb teulada i ascensors, i els obrers acabant-ne els últims detalls. Era un escàndol majúscul i com a tal ho vam tractar a l'Avui –pràcticament en solitari– l'estiu del 2008. La resposta de la ministra Magdalena Álvarez va ser fer decaure el concurs i oblidar-se d'un problema menor en la llunyana Catalunya. Així doncs, aquella estació de maniobres de l'AVE, que va costar 18.209.276,66 euros, set anys després, es degrada en solitari en uns terrenys del Prat de Llobregat.

Aquella estació fantasma conté moltes de les respostes del que ha estat i encara és el règim del 78. Es tractava d'un edifici totalment innecessari, del qual han pogut prescindir-ne perfectament. I ningú no se'n responsabilitza ni s'hi interessa, més enllà de les persones amb diverses addiccions que s'hi refugien, aprofitant que ningú no el fa servir ni el vigila. Però el més indicatiu és el silenci. Ningú no ha preguntat mai a Isolux-Corsán per què va construir un edifici que encara estava per adjudicar i menys encara quina és la raó per la qual se'n va desentendre, sense protestar ni reclamar ni un cèntim dels 18 milions d'euros que s'hi havia gastat.

Magdalena Álvarez no va donar cap explicació i el seu successor, José Blanco, tampoc. El PP, des de l'oposició, va ignorar la qüestió, una actitud que ha mantingut intacta després d'accedir al govern. Cap mitjà de comunicació de Madrid no va publicar res.

Els indicis –evidentíssims– de corrupció no van interessar a cap fiscal i, encara a hores d'ara, si truqueu a l'Ajuntament del Prat us diran que no en saben res. Però el pitjor de tot, el més immoral, és que ni tan sols es molesten a intentar amagar-ho. La “Marca España” ens marca. Massa.