Perseguint estelades

A Catalunya n'hi ha que es dediquen a serrar pals per enderrocar i fer desaparèixer la senyera estelada que hi oneja. Altres agafen el tros de tela i el trepitgen teatralment abans de cremar-lo, i d'altres s'encomanen a pretextos legals, morals o metafísics per intentar retirar-ne alguna. Es tracta de perseguir una bandera, de reprimir la idea que representa, encara que sigui tan bona, tan legítima i fins i tot més democràtica i pacífica que la que ells defensen. D'això se'n diu intolerància i a Espanya es practica de forma impune cada cop que un policia censura una estelada en un recinte esportiu i reté, maltracta o s'endú detingut qui la porta. Els mateixos gossos amb diferents collars. Els explico això perquè puguin encaixar ràpidament en aquest trencaclosques les sancions de la UEFA al Barça per l'exhibició d'estelades en els dos últims partits que l'equip ha jugat a la Champions, a Berlín i el Camp Nou. També n'hi va haver en els 25 partits anteriors i fins i tot en els 50 partits anteriors, però llavors no es va plantejar cap sanció. S'ha plantejat ara, quan un alt càrrec del govern espanyol ha trucat a un amic seu, també espanyol, amb càrrec a la UEFA, perquè faci arribar a una funcionària ucraïnesa de la UEFA les imatges de milers d'estelades que ella no va poder veure a través del senyal internacional. Adoctrinada, incentivada o sensibilitzada (contra el separatisme de Crimea?), l'encàrrec era denunciar, emparant-se en una norma que es pot aplicar a tota bandera nacional o estatal, tan carregada de política o ideologia com la senyera, estelada o no. Els tentacles de la intolerància espanyola han arribat a la UEFA, la UEFA s'ha deixat manipular barroerament i el Barça no ha sabut defensar els drets dels seus aficionats. Arribats a aquí, ja veurem si el Barça arriba al TAS, ja veurem si algú acudeix a la justícia ordinària o al Tribunal d'Estrasburg, però el que segur que haurem de veure és més estelades que mai al Camp Nou.