Agricultura i tecnologia
L'agricultura va néixer fa 12.000 anys. El fet que l'agricultura s'inventés tres vegades diferents en tres llocs diferents demostra que les raons socials van ser instrumentals en el seu origen. Després de la darrera glaciació, hi va haver llargues estacions seques que van fer que les plantes generessin llavors i tubèrculs més resistents, que després es van poder cultivar. Hi ha diverses teories sobre l'origen de l'agricultura. El fet és que, raó o efecte, l'agricultura va fixar la població al territori; en definitiva, els pagesos havien de cuidar i defensar els seus camps i els seus ramats. Com a conseqüència, van néixer els estats, les ciutats i les societats tal com avui les coneixem. L'agricultura va permetre fer créixer la població: més persones podien ser alimentades que en l'època dels pastors recol·lectors. L'augment de la població va fer que es fixés al territori. La defensa d'uns béns essencials per a la seva supervivència va ser origen de conflictes i guerres perquè els pobles van competir per aquests béns.
El descobriment de la síntesi del nitrat d'amoni per Haber Bosch el 1908 va donar lloc al naixement dels fertilitzants químics, i més tard als plaguicides, i va suposar un impuls determinant per a l'agricultura extensiva, amb escassa cura pel medi ambient durant tot el segle XX.
La invenció militar del sistema GPS, que permet saber l'exacta localització sobre la superfície de la Terra amb una precisió de centímetres i la seva aplicació civil a partir dels vuitanta van obrir noves possibilitats a l'agricultura perquè el conreu es podia fer amb exactitud: l'aplicació de fertilitzants es pot adaptar a les característiques del terreny si es pot analitzar químicament perquè se sap exactament on es troba. D'idèntica manera, la quantitat de llavor es pot modular també en funció de la física del terreny, que varia d'un lloc a l'altre. Amb aquesta informació, la intervenció de la mà d'obra en el conreu dels camps es pot reduir des de la sembra fins a la recol·lecció, i l'eficiència del procés augmenta de manera determinant sense efecte sobre el medi ambient, perquè l'actuació, nutrients i plaguicides, es pot controlar en funció de la necessitat de cada àrea específica. Es passa de l'agricultura extensiva a l'agricultura de precisió. El problema no està en la localització –el GPS ho resol–, sinó en l'anàlisi del sòl per després definir com actuar-hi. Si es fa recollint mostres identificades i classificades pel lloc d'origen, per exemple cada cinc hectàrees, el sistema és inevitablement car i lent, perquè el terreny canvia d'un lloc a l'altre i per tant és necessari recollir moltes mostres. La menor exactitud en la mesura del terreny redueix l'eficàcia del sistema, i això suposa una limitació fins que es trobi la manera de fer la mesura de les condicions dels terrenys sense moure mostres al laboratori. Aquesta tecnologia està en els seus orígens. Avui ja és possible mesurar l'acidesa del terreny amb un elèctrode que s'introdueix a la terra cada pocs metres i fa la mesura directa i immediata, la qual, relacionada amb la posició definida pel GPS, permet aixecar un mapa de l'acidesa del terreny de manera ràpida i exacta i actuar en conseqüència al conreu. L'anàlisi de la producció per àrees de terreny petites i la relació de les quals amb el tractament que han rebut pel que fa a reg, llavors, plaguicides i fertilitzants poden ser una excel·lent informació per definir com cal actuar en el futur per millorar la producció de les àrees amb collita més pobra. Per exemple, la utilització de drones per mesurar el grau de verd dels cultius identifica les àrees amb insuficient nitrogen per a les plantes... La customització de l'agricultura produirà una millora de la producció i una reducció del cost.
L'efecte de l'home al planeta s'ha de limitar, ja que la situació actual no és sostenible. La tecnologia utilitzada de manera responsable hi pot contribuir, però ha de ser supervisada per les administracions públiques. L'essència de les empreses és el benefici i, per tant, no es pot esperar que de manera lliure i espontània el redueixin per preservar el medi ambient; no hi ha raons empresarials per fer-ho, tret de l'obligació de complir amb una regulació que ha de ser prou específica. L'avenç de la tecnologia i l'increment de la globalització fan més necessària aquesta regulació. La tecnologia augmenta la riquesa perquè fa els processos industrials més eficients, i la globalització, els mercats més transparents, però han de tenir un límit. Coneixem les conseqüències de no tenir-lo.
