Negar la major(ia)

De la breu i infèrtil compareixença ahir de Mariano Rajoy sí que és destacable l'incís que va fer en anomenar Junts pel Sí i la CUP, a qui es va referir com a “dos grups parlamentaris que junts no van aconseguir la majoria de vots en les eleccions al Parlament de Catalunya”. Aquesta reiteració de “no van aconseguir la majoria de vots” va camí de mantra. Salvant les distàncies, recorda molt la legislatura espanyola compresa entre el 2004 i el 2008, en què en lloc d'analitzar per què va perdre les eleccions, el PP va entestar-se a allargar la teoria que ETA estava darrere de la matança de l'11-M. És a dir, a intentar deslegitimar el resultat en lloc d'acceptar la derrota. Una cosa semblant li està passant des de fa un mes amb el 27-S. En lloc d'admetre que al Parlament hi ha una majoria absoluta independentista, s'entesta –després d'haver negat la naturalesa de plebiscit– a recordar que la suma de Junts pel Sí i de la CUP no arriba al 50%. Bé, fins i tot posats en aquesta lògica convindria recordar que ell mateix ha governat quatre anys amb un 44% dels vots de tots els espanyols i que Junts pel Sí i la CUP sumen el 48%. Per tant, tindria més legitimitat la resolució anunciada ahir pels dos grups independentistes (48%) que la reforma exprés del Tribunal Constitucional que es va aprovar fa uns dies amb només els vots del PP (44%). I això de la resolució ho poso en condicional perquè hi ha un altre petit detall: el text denunciat preventivament ahir per Rajoy encara no s'ha votat. I faltarà veure, com va passar amb la votació de Carme Forcadell, quin és el paper de Catalunya Sí que es Pot. El president espanyol va anunciar ahir que seria aprovat “contra el sentiment majoritari dels catalans”. Doncs bé (posats a complir el marc legal), una llei orgànica espanyola, l'Estatut de Catalaunya, diu en el seu article 55.1 que “el Parlament representa el poble de Catalunya”.