Històric

Després de viure macerats durant mesos en un còctel de dies històrics, aquest dimarts el Parlament ha entrat a tràmit la proposta de resolució més contundent de la seva història. I ho ha fet gairebé per sorpresa. Ni foto conjunta de Junts pel Sí i la CUP. Ni roda de premsa plegats per presentar un document que declara inaugurat l'inici del procés de creació de l'estat català en forma de república. Els dies històrics requereixen una litúrgia. Però al Parlament, dimarts va transcórrer un dia com qualsevol altre. Per la sala dels Canelobres continuaven desfilant les habituals escoles que visiten la cambra. El personal de neteja seguia recollint amb grans mopes la polseguera del parc que s'havia escolat al Palau el dia abans amb el ple de constitució del Parlament... Res no entorpia els moviments d'un dia qualsevol. Ni tan sols la presència de la premsa superava l'audiència habitual d'una jornada normal.

Només l'aparició del president espanyol Mariano Rajoy a La Moncloa, ja en precampanya i disposat a usar la resolució del Parlament com a teló de fons d'un espot electoral, va aportar una nota exòtica.

Dimarts al Parlament hi faltava alguna cosa. Potser és per la sensació que la negativa de la CUP a acceptar Artur Mas de candidat i la impossibilitat per a JxSí, o en darrer terme per a CDC, de prescindir-ne fan l'acord tremendament difícil i mantenen oberta la possibilitat d'unes noves eleccions catalanes al mes de març. Potser perquè la perspectiva de dos mesos de negociacions fa que el desllorigador es vegi molt lluny, massa, i transmet una imatge d'excessiva feblesa de la cambra. Potser perquè les operacions policials comencen a saturar la retina dels catalans i la paciència. O senzillament, per un cansament per la successió de dies històrics. El cert és que dimarts faltava alguna cosa al Parlament.