Rajoy, l'estadista de l'ONU

Té gràcia que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, hagi aprofitat, fa uns dies, un acte en companyia del secretari general de l'ONU, el senyor Ban Ki-moon, per atacar l'independentisme català assegurant que qui pretén independitzar-se “atempta contra els fonaments legals de la comunitat internacional”, segons va afirmar en el seu discurs. Té gràcia que sigui justament en un acte amb l'ONU. Si algun organisme mundial sap perfectament que això és fals és justament aquest.

Apunteu, apunteu:

Azerbaidjan, Algèria, Angola, Bangladesh, Bahames, Bahrain, Barbados, Bielorússia, Belize, Bòsnia i Hercegovina, Botswana, Brunei, Burkina Faso, Burundi, Cap Verd, Camerun, República Centreafricana, Txad, Comores, Congo, Croàcia, República Txeca, Eslovàquia, Djibouti, Guinea Equatorial, Eritrea, Estònia, Etiòpia, Illes Fiji, Gabon, Gàmbia, Geòrgia, Ghana, Grenada, Guinea Bissau, Guaiana, Israel, Kazakhstan, Kenya, Letònia, Lituània, Mali, Níger, Nigèria, República Checa, República de Moldàvia, República Unida de Tanzània, Rwanda, Santo Tomé i Príncipe, Samoa, Santa Lucia...

M'he aturat a la lletra essa perquè se m'acaba l'espai, però podria continuar citant països que formen part de l'ONU però que quan es va fundar aquesta organització, l'any 1945, no van ingressar-hi perquè, senzillament, encara no existien. En realitat, dels 193 membres actuals que té aquesta institució, la gran majoria s'han independitzat després del 1945. I algun, com ara Guinea Equatorial, va entrar a l'ONU després d'haver-se independitzat d'un estat membre que es diu ni més ni menys que Espanya. Amb discursos contra l'independentisme en segons quins fòrums mundials, el senyor Rajoy no només corre el risc de fer el ridícul sinó que hauria de tenir en compte que no ens mamem el dit. O ens vol enganyar, o és un ignorant. Tot i que, coneixent el personatge, en realitat podria ser una combinació de totes dues coses.