El poder del no

Mireu si va de debò la cosa que ahir vam tornar
a veure el president del govern espanyol compareixent davant de la premsa –en carn i ossos,
no pas des d'un plasma– i fins i tot responent a
les preguntes dels periodistes!

És tan important el pas que farà el Parlament que
ja té conseqüències fins i tot abans que s'aprovi la resolució. Per exemple, unir tots els partidaris del no d'una manera diàfana contra la independència catalana. Aquells que es presenten com la nova política que liquidarà el bipartidisme corren a reunir-se amb els partits tradicionals quan es tracta de mantenir a ratlla els catalans. Convindria que tots els que a casa nostra continuen somiant una oferta de l'Estat, una reforma federal o un acord que permeti celebrar un referèndum prenguessin nota de la posició dels quatre partits que reuniran més del 80% dels vots en les eleccions espanyoles. Ho va dir molt clarament Mariano Rajoy: “Tots estem d'acord en allò que és fonamental, la unitat d'Espanya, la sobirania nacional indivisible.” Hi estan d'acord tots, Rajoy, Sánchez, Rivera i Iglesias. Fins i tot aquest últim –el més incòmode amb la reunió amb el president del govern espanyol– va deixar clar ahir que el Parlament català “no té competències” per aprovar una declaració com la proposada per les forces sobiranistes. És a dir, que no accepta que la sobirania popular dels catalans resideixi en el Parlament.I ha reiterat que és partidari de deixar-nos opinar, però en cap cas decidir. Tot plegat confirma que amb Madrid no es podrà negociar res fins que ens situem
en un pla d'igualtat, d'estat a estat.