Fora del sistema

Segons el punt sisè de la proposta de resolució presentada pels grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP per la qual es proclama l'obertura d'un procés constituent català, “el Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l'Estat espanyol”. Un procés de secessió unilateral, que es copsa com l'única alternativa per a l'emancipació catalana respecte d'una Espanya immobilista, requereix sens dubte gestos enèrgics de ruptura com el que emana de la resolució. De tota manera, no sé si els signants de la proposta són gaire conscients que, amb el no-reconeixement de l'autoritat del sistema constitucional espanyol, també estan obrint la porta a qüestionar la legitimitat de les institucions catalanes sorgides del règim de 1978. Si no obeïm les decisions del Tribunal Constitucional, per què hem d'obeir les decisions d'un Parlament autonòmic? O del president de la Generalitat, que és el representant ordinari de l'Estat a Catalunya? O de qualsevol altra institució prevista a l'Estatut d'Autonomia, que és una Llei Orgànica aprovada per les Corts generals espanyoles? Imagino que els diputats de Junts pel Sí i la CUP respondrien, respecte al Parlament, que ells gaudeixen de l'autoritat derivada d'unes eleccions democràtiques, però no podem oblidar que també es tracta d'unes eleccions celebrades en el marc autonòmic espanyol en les quals, per començar, la base electoral està formada per aquells “ciutadans de nacionalitat espanyola empadronats en un municipi de Catalunya” que és com el sistema vigent defineix la condició política de catalans. En essència, la idea que plantejo és que si l'independentisme arriba a la conclusió que només es pot assolir la República Catalana amb una revolució, potser que comenci a preguntar-se si a partir d'ara no caldrà articular el moviment fora de les institucions autonòmiques.

A aquest escenari no és probable que ens hi aboquem a través de l'acció dels titulars actuals d'aquestes institucions, com és el cas de la majoria de diputats sobiranistes del Parlament, sinó que es podria produir si els poders centrals espanyols entenen que els polítics autonòmics no compleixen amb les obligacions que la Constitució imposa i els suspenen de les seves funcions a través dels mitjans constitucionals, administratius i penals que preveu l'actual ordenament jurídic. No és concebible, d'altra banda, que la sanció arribi amb l'aprovació de la resolució parlamentària, però aquella sí que es podria precipitar si la Cambra o d'altres autoritats catalanes compleixen amb alguns dels mandats de la resolució que impliquen la creació d'institucions contràries a les previsions constitucionals. Per exemple, la creació d'una seguretat social catalana, prevista en el punt cinquè de la resolució, significaria forjar una entitat situada completament fora de la legalitat vigent i, en conseqüència, habilitaria les autoritats espanyoles per prendre mesures repressives no sols contra els responsables i els funcionaris de la seguretat social catalana, sinó també contra el conjunt de les autoritats catalanes i, no cal dir-ho, contra els particulars que haguessin col·laborat amb el sistema de protecció social català com ara els empresaris que haguessin dipositat les cotitzacions socials dels treballadors en l'ens català i no en la seguretat social espanyola.

Un context d'alliberament nacional fonamentat en institucions al marge del dret de l'estat central no seria res nou en la història de les independències. Als estats americans els ciutadans s'aplegaven en convencions i enviaven delegats a congressos contra la legalitat de l'imperi britànic, d'altres creaven fons nacionals per finançar la secessió i fins i tot també hi ha casos de creació d'institucions representatives de base electoral limitada als membres de la comunitat nacional. De moment l'independentisme català no sembla preparat per fer aquests passos, però les previsibles reaccions espanyoles i el manteniment d'un ampli suport ciutadà a la causa catalana els acabaran de forçar. Aleshores sí que no hi haurà marxa enrere.