Ara torno
Comparacions
Ai, el procés! Mentre no hi hagi un acord que a hores d'ara ja només podrà ser la màscara d'un desacord més profund, amb alguna cosa ens hem d'entretenir. Últimament veig coses que em fan pensar en el que és i el que no és i en el que podria ser i potser no serà. Veig, comparo i si no m'agrada no crec que ningú em torni els diners, com sí que oferien en l'anunci. Em conformaria que em tornessin el procés tal com estava fins al ditxós 27-S. Veig, comparo... i almenys em distrec. No em fio dels que ja sé que fan trampa i sentencien que, curiosament, el cas català no s'assembla a cap dels que han acabat amb votació, com ara el Quebec i Escòcia, i en canvi sí que és clavat al procés de Kosova, ple de morts. Tampoc es veu que som ni lituans ni noruecs perquè aquests per arribar a acords no tenien una constitució que tingués gravat a foc si en podien parlar o no.
Ara que dic constitució, aquests dies he llegit una informació de Dani Triadó en aquest mateix diari que deia: “Aung San Suu Kyi vol fer cas omís de la constitució birmana.” Es veu que la cap de l'oposició a Myanmar (per cert, premi Nobel de la Pau el 1991) diu que “se situarà per sobre del president” si el seu partit guanya les eleccions que se celebraven ahir. Home, penso, no està bé això de no respectar la constitució d'aquesta manera encara que guanyis unes eleccions (ja veuen el que els deia de les comparacions, eh), ni encara que parlem d'un país que està en una molt recent i tendra transició democràtica. Continuo llegint, però, que la constitució birmana prohibeix que pugui accedir a la presidència del país una persona casada amb un estranger o amb fills estrangers. Curiosament, Suu Kyi va estar casada amb un diplomàtic anglès, mort el 1999,i té dos fills amb nacionalitat britànica. Un article fet a mida, potser? Això a Espanya no passa. Espera, potser sí. No és com la llei de partits (en plural) que es va fer en el seu moment per poder il·legalitzar-ne només un: HB? O no és com la tramitació exprés d'una llei que ha fet el PP perquè el Constitucional pugui inhabilitar Artur Mas (si és que no l'inhabilita la negociació amb la CUP, és clar)? No, segur que no hi té res a veure, perquè Espanya és un país de bona pasta democràtica. I dialogant. Una mica menys que el govern xinès, però dialogant. Rajoy no és com el president xinès, que, preocupat per la possible victòria dels independentistes al territori autònom de Taiwan, ha demanat reunir-se amb el president taiwanès. Probablement sense ni mirar si la constitució li ho permet. Que inconscient! O potser ho sóc jo, que em penso que a qualsevol lloc del món es fa més política que a Espanya.