Desclot
Dos i dos diaris
La unanimitat de la premsa espanyola ahir, a l'hora de fer recompte i interpretació de l'aprovació de la resolució del Parlament que marca camí, va ser unànime. Per una vegada i segurament com a precedent, el titular de portada més dur va ser el d'El País, que oposava Parlament –de Catalunya, no cal dir-ho– a democràcia. Cosas verederes, amigo Sancho. O tenedes, Mio Cid. La cavalleria progressista espanyola té aquestes coses. Segons en què, no avança, retrocedeix. El front informatiu a Madrid no té fissures, com proclama Mariano Rajoy. I com ell mateix observa, el de Barcelona és una altra cosa. És cert. Allà la nació és una. Ací la nació és vària. A Barcelona hi ha dos diaris que van rebre l'aprovació de la resolució alterats i encetats. I dos que la van saludar amb prudència i amb les prevencions necessàries, perquè ni hi ha govern ni sembla que n'hi haurà. Els lectors d'aquests darrers diaris –no és gaire temerari afirmar que tots– s'hi identifiquen. És normal i fins i tot lògic, perquè els lectors solen identificar-se, poc o molt, amb l'opinió dels diaris que consumeixen habitualment. Veuen com a pròpia la seva línia editorial. Però, i els dels altres dos? Els alterats i escaldats. No sembla ni de bon tros tan clar. Aquesta, doncs, és la gran pregunta. Perquè són els diaris que tenen més difusió. I no s'entén com és que prenen una opció tan decantada i encara menys, com els seus lectors, els seus lectors més identificats amb l'independentisme, l'acaten sense reaccionar.