I si l'Aznar tingués raó?
Em fa mal la mà i el cor després d'haver escrit aquest títol, però fa temps que hi penso. Em refereixo a unes declaracions a l'inici del procés en les quals deia, més o menys, que els catalans, abans de trencar amb Espanya, ens barallaríem entre nosaltres. I de moment, aquí estem. Bé, no som els dos milions de persones que hem sortit repetidament al carrer els que no ens hem posat d'acord, res més lluny de la realitat, ja que tots ens hem manifestat sense sigles ni disciplines partidistes. Els que des de fa temps fan un espectacle que s'haurien pogut estalviar són els nostres representants, els que vàrem elegir perquè conduïssin el procés més important de la nostra història, des de fa segles.
L'enunciat del problema és fàcil: Junts pel Sí va guanyar els seus 62 escons en les eleccions amb un punt en el seu programa que deia clarament que el president que conduiria el procés durant la desconnexió d'Espanya seria el president Mas. Per què? Perquè tot el que havia dit que faria ho ha fet. Perquè amb la seva actitud ferma s'ha jugat moltes coses en l'aspecte personal. Perquè no s'ha pogut demostrar ni un bri de tota la porqueria que les clavegueres de l'Estat li han tirat al damunt des de fa anys. Perquè és un president conegut a escala internacional, amb prestigi de bon estratega, astúcia i serenor. I un llarg etcètera.
D'altra banda, la CUP ha aconseguit els seus deu escons amb un punt en el seu programa que deia clarament que, en cap cas, investiria Mas com a president, i ha recollit els vots de molta gent cansada de la fressa dels tam-tam que ens parlen de corrupció de la família Pujol, de CDC, del PSC, del PSOE i del PP, optant per noms nets de tota sospita. També perquè, atrapats pel parany que ha posat l'Estat espanyol, associant les retallades amb el president, no s'han adonat que aquesta era una de les càrregues de dinamita que l'Estat tenia preparades, i la CUP, sense voler, els està ajudant a col·locar-les en el lloc més mortífer.
Que no han escoltat les paraules del PP dient que el president s'oblidi del procés i pagui les farmàcies? Que no s'han adonat que el president no paga les farmàcies perquè no li arriben els diners per pagar-les? No em vull allargar amb exemples perquè l'espai és escàs i ja se n'ha parlat molt, encara que no sembla que ens acabi d'arribar. Simplement vull dir que estem en un moment tan excepcional com complex, que tenim una poderosa maquinària de guerra psicològica en marxa i que el sol fet de donar la raó a l'Aznar ens hauria de fer veure, especialment a la CUP o algun dels diputats de CSQP i el PSC, que no està en el bon camí, o que, quina paradoxa, està en el mateix camí que els hereus del franquisme.
Quina solució? Encara conservo l'esperança que el Parlament acabi investint el president. Seria enfortir el procés. Es tractava d'investir-lo per un període limitat i curt, perquè sigui la cara visible que planti cara. Ara, som dèbils, i qualsevol maniobra ens pot desestabilitzar. I de maniobres en vénen moltes.
Jo encara confio que algun diputat o diputada (almenys dos) reflexioni i s'adoni que no està alliberant el poble de Catalunya d'un retallador sinó que està facilitant la victòria als unionistes en contra del seu propi país i que, davant d'aquesta evidència, actuï consegüentment. Fent-ho podria passar de la traïció i el remordiment a l'heroïcitat i la història. I mentre esperem la votació d'investidura, anem pensant, com molt bé deia un amic l'altre dia, que, o bé aconseguim ser com Nova Zelanda o bé ens refugiem tots a Nova Zelanda. En tot cas, jo preferiria quedar-me aquí ajudant a construir el país que sempre he somiat.
