El rei suspèn

Com que en aquests temps tumultuosos que vivim se sap tot i se sap ràpid, encara que no sigui cert, ahir es va saber que el rei d'Espanya havia suspès l'agenda del matí –dues entrevistes exquisidament protocol·làries– per seguir en directe les deliberacions del Consell de Ministres sobre Catalunya. Debades. Què podria saber Felip VI en directe que no sabés mitja hora més tard? I de què li va servir? La reunió del Consell de Ministres i la interposició d'un recurs contra la resolució del Parlament eren faves comptades i cantades. Fins i tot el recurs va arribar al Constitucional abans de la reunió... Un excés de gesticulació, diuen els experts a propòsit de moltes de les expressions verbals o corporals que patim. Sigui com sigui, això vol dir que sa majestat està ben preocupada. I aquest és el drama. Quan va abdicar Joan Carles I n'hi hagué que van saludar el recanvi amb un excés de confiança. L'exmonarca havia anat lliscant per un pendent de frivolitat i semblava poc preocupat pels afers transcendentals. El seu fill era més jove, semblava més preparat i més “modern” per entendre i valorar les grans responsabilitats del càrrec. Però tanta joventut, tanta modernor i tanta preparació no semblen haver-lo dotat de més comprensió cap a la realitat catalana. Més aviat al contrari. Tots els àrbitres juguen amb l'equip contrari. El rei ahir sembla que va seguir el Consell de Ministres en directe. La pregunta és obligada: També va mirar-se en línia el ple del Parlament que la va incitar?