A la tres
Ecologia
Al segle XIX, els veïns d'un poble anglès es van queixar que hi havia un excés de població de gats. Com que llavors no hi havia cap organització que aturés segons quines bestieses, els veïns es van dedicar a matar tots els moixos que queien a les seves urpes. Un temps després, la pròspera indústria de la mel es va ensorrar i els veïns van haver d'emigrar. Què havia passat?
Havia passat que els gats mantenien a ratlla els talps. En desaparèixer els seus enemics, els talps es van reproduir fins a convertir-se en una plaga i es van dedicar a destruir els ruscos. Lliçó pràctica d'ecologia.
L'ecologia i l'economia tenen molts punts en comú, com sap tota persona que estudiï alguna d'aquestes disciplines amb una mica de perspectiva.
I tot això, a què treu cap?
Molt senzill. Arran de l'aprovació de la resolució de la independència al Parlament de Catalunya no han faltat veus des de Madrid que reclamen, demanen i exigeixen que Hisenda o qui sigui talli l'aixeta del finançament a Catalunya. Val a dir que són veus que provenen de la caverna més troglodítica i indocumentada, i que responen a una ocurrència de Cristóbal Montoro.
S'ha de ser força limitat per no adonar-se que retirar els fons a Catalunya tindria efectes immediats en l'economia d'Espanya i de la UE. Si l'administració catalana quedés sense fons, no podria pagar els seus proveïdors. Les empreses haurien de fer suspensió de pagaments. Però els proveïdors espanyols i europeus també rebrien de valent i alguns haurien de plegar.
De manera que el que proposa la caverna d'Espanya és això: per castigar els catalans cal causar una gran crisi econòmica general. Després ens volen donar lliçons de saviesa política.
Per sort, el BCE ja ha insinuat més o menys clarament que aquesta maniobra no la permetrà mai. I ja saben qui mana ara, oi? Madrid? I ara!